El projecte de nova llei judicial que el Consell de Ministres va aprovar ahir va generar notable polèmica des de poc després de divulgar-se'n les línies mestres. Es tracta d'una normativa que canviarà profundament el funcionament de la justícia, un sector el prestigi del qual ha patit en els últims anys un notable deteriorament, paral·lel al de la política. I si ho hem de jutjar per les primeres reaccions d'associacions judicials de signe dispar, el projecte suposarà precisament una politització més gran de la justícia. Per sobre de tot, el que crida més l'atenció és que a partir d'ara la Reina i els Prínceps es beneficiaran dels beneficis de l'aforament. Es tracta d'un privilegi que ja tenen a Espanya unes 10.000 persones (els mateixos membres de la judicatura, ministres, diputats, senadors, parlamentaris autonòmics...), una xifra molt alta en comparació amb els països del nostre entorn. No sembla que quan el cas Nóos, que afecta la infanta Cristina i el seu marit, està viu als jutjats, sigui el moment més oportú per incorporar-hi persones de la família reial perquè disfrutin de l'aforament. Pot ser que sigui una mesura que tingui sentit, però no que sigui urgent, ni sobretot, que hagi de contribuir a millorar la imatge de la Monarquia.

L'altra mesura que despunta en el projecte és la instauració de trios de jutges per a la instrucció de grans casos en què hi hagi molts imputats, i sempre en els assumptes que vegi l'Audiència Nacional. El ministre Ruiz-Gallardón assegura que aquesta direcció col·legiada augmentarà les garanties processals i agilitzarà els procediments, però des de la judicatura ja han sorgit veus que auguren l'efecte contrari: més facilitat del poder polític per controlar la instrucció d'assumptes incòmodes i més endarreriments. No causen menys inquietud les restriccions més grans que tindran els jutges i les associacions professionals per comentar críticament sentències i resolucions, una limitació de la llibertat d'expressió que també afectarà els ciutadans. I per si no fos prou, la reforma preveu la creació de tribunals d'instància provincials, una cosa que segons la Generalitat vulnera greument les competències autonòmiques. En suma, un ventall de propostes que s'hauran d'analitzar amb calma quan el projecte es debati al Congrés. Espanya no es pot permetre una justícia pitjor ni menys creïble.