Fa pocs dies hem conegut la part dispositiva de la sentència del Tribunal Constitucional que decreta la inconstitucionalitat de l'euro per recepta però dóna competència a la Generalitat de Catalunya per restablir les taxes judicials catalanes que havien quedat en suspens.
 

Reconec que la bondat del TC, un òrgan totalment polititzat, admeti que Catalunya pugui tenir una competència que alhora és compartida per l'Estat. Ara bé, des d'un punt de vista pràctic, és inconcebible que a Catalunya hàgim de pagar més per poder obtenir la tutela judicial efectiva que a la resta de l'Estat si, no ho oblidem, la justícia és un servei públic a l'abast del ciutadà.
 

Amb aquesta resolució ens trobem que reclamar deutes de poca quantia resultarà inútil, perquè les taxes que calen per fer-ho poden pràcticament igualar el deute que es pretén reclamar, la qual cosa fa desistir qui ho vol fer. Evidentment, les taxes afavoriran que augmenti la morositat en un país que ja té els índexs alts. Incomprensible, també, partint de la base que, si bé les taxes judicials catalanes són minses però gens progressives, les taxes judicials estatals, que són progressives en funció de la quantia, resulten totalment desorbitades.
 

La suma d'ambdues és una trava sense precedents en un estat que denominem de dret. Esperem seny i coordinació per part del Departament de Justícia, amb procuradors i advocats, per fer-ho més racional i menys perjudicial per al ciutadà, que dia rere dia veu minvats els seus drets fonamentals.

Font: El Punt Avui