El jutge té un màxim de 72 hores per adoptar dures resolucions cautelars
Quan es va publicar, el 10 de maig, s'hauria pogut pensar que es tractava d'un cas aïllat. Sempre hi ha algun jutge que no està en sintonia amb el que demana la societat. Però tenint en compte l'accentuada caiguda de les ordres de protecció concedides en els últims anys, convé recordar-la. La carta que un manyà de Premià de Mar (Maresme) va remetre a aquest diari amb la firma E. M. constitueix una dissecció perfecta d'on està l'arrel del problema.
E. M. explicava que acabava d'arribar, «indignat», d'un judici en el qual havien demanat una ordre de protecció per a la seva mare. La jutge va escoltar la dona, el seu marit i finalment a ell com a testimoni. «Entre llàgrimes li vaig explicar a la jutge com el meu pare ens va amenaçar de calar foc al pis amb nosaltres a dins, i com va jurar matar-nos encara que a ell li costés la vida. Així mateix vaig testificar com en almenys tres ocasions he vist el meu pare agafar la meva mare pel coll». Malgrat això, l'ordre va ser denegada. «La justícia afirma que hi ha contradiccions entre el que diu el meu pare i el que diu ella i que, en aquest cas, la jutge no li pot donar veracitat al que explica una sobre el que diu l'altre. Suposo que veure un home de 48 anys a qui li cauen les llàgrimes mentre diu que està convençut que el seu pare és capaç de matar la seva mare no serveix per a res a l'hora de concedir una ordre de protecció».Reforma del 2005L'ordre de protecció és un mecanisme vigent a Espanya des del 1999, però que no es va aplicar de forma massiva fins que es va reformar el Codi Penal el 2005. Segons la normativa vigent, es tracta d'una resolució judicial que, en els casos en què «existeixin indicis fundats de la comissió de delictes o faltes de violència domèstica i existeixi una situació objectiva de risc per a la víctima, ordena la seva protecció mitjançant l'adopció de mesures cautelars civils i/o penals, a més a més d'activar les mesures d'assistència i protecció social necessàries».El mecanisme per adoptar les ordres és d'una gran celeritat. La petició es pot presentar en moltes oficines: policials, col·legis d'advocats, serveis socials, etcètera, encara que la gran majoria es tramiten a través dels cossos de seguretat. Una vegada omplert el formulari, la petició s'envia immediatament al jutjat de violència de gènere o al de guàrdia i aquests disposen d'un màxim de 72 hores per prendre la decisió. La celeritat és necessària perquè a vegades les tragèdies es desencadenen en unes hores, però tanta pressa pot impedir un judici més ponderat.
Si l'ordre s'admet, les mesures canvien la vida de totes les persones implicades. En la majoria dels casos suposen l'allunyament d'un home de la dona que denuncia, la prohibició de comunicar-se amb ella, la sortida del domicili conjugal, la suspensió de la tinença d'armes, la prohibició de tornar al lloc en què es va amenaçar o es va agredir i fins i tot l'ingrés en presó provisional. Si el jutge només compta amb les versions de víctima i agressor, o d'un testimoni que es pot considerar de part, sense valoració policial o forense, no és difícil que dubti abans de decretar mesures tan dràstiques.
«Indignat és poc per descriure com em sento. Que m'expliquin com volen acabar amb la violència de gènere. Sento ràbia per la gran ajuda prestada per un jutjat de violència sobre la dona a una dona amenaçada per un home». Així finalitzava la seva carta el manyà de Premià.
Font: El Periódico
