L'OCDE alerta que la crisi fa disparar les diferències entre els més rics i els més pobres
La precarització laboral, les retallades socials i l'augment d'impostos, factors clau en l'increment de la bretxa
La desigualtat entre rics i pobres resultant de la crisi econòmica s'ha convertit en un dels grans focus d'estudi i preocupació de les organitzacions internacionals en els darrers anys. L'FMI l'ha situat com una qüestió major per a l'economia mundial, i les grans universitats destinen cada cop més recursos a investigar-la, especialment des que l'economista francès Thomas Piketty la va posar en el mapa amb l'assaig El capital al segle XXI, en què en repassava l'evolució durant 200 anys. Ahir l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va llançar un seriós nou avís. “Hem arribat a un punt d'inflexió: les desigualtats als països de l'OCDE no han estat mai tan elevades des que les mesurem fa trenta anys”, va explicar el secretari general de l'organització amb seu a París, Angel Gurría.
En l'informe titulat Per què menys desigualtat beneficia tothom, presentat ahir, l'OCDE traça el recorregut de les causes i els efectes de l'augment de les desigualtats en els darrers anys, i s'atura sobretot en el període 2007-2011, el moment més negre de la crisi, durant el qual els ingressos de les llars van baixar pràcticament en tots els països que analitza l'organització. La caiguda, però, es va moderar entre les capes amb més ingressos, mentre que va ser molt més virulenta als països més afectats per la crisi, com al sud d'Europa o a la perifèria continental. Precisament on les retallades van ser més severes. En aquest sentit, els ingressos de les llars es van desplomar un 8% anual a Grècia, mentre que a l'Estat espanyol, Islàndia i Irlanda la caiguda anual va arribar al 3,5%. El cas espanyol il·lustra a la perfecció com l'estrat social ha actuat d'accelerador o d'aturador de la caiguda d'ingressos durant la crisi: entre les llars més desfavorides, la pèrdua anual va ser del 13%, mentre que a les més riques només d'un punt i mig percentual.
Aquesta problemàtica embranca directament amb una de les xifres més sagnants de l'informe, la que comparava la diferència d'ingressos entre el 10% de la població més rica amb el 10% de la més pobra en el conjunt dels països de l'OCDE. Els primers ingressen gairebé deu vegades més (9,6) que els segons, una diferència que no ha parat d'eixamplar-se des que l'organització en va iniciar el seguiment als anys vuitanta.
Joves i dones
A l'hora de determinar les causes d'aquest increment en la desigualtat, l'organització va assenyalar clarament l'evolució de les condicions de treball des del 1995 fins al 2013, quan la meitat de la feina creada va ser precària. “El percentatge de gent amb feines a temps parcial, contractes temporals o autònoms, i en particular els poc qualificats, és un eix important de la creixent desigualtat”, relata l'informe. I en aquest panorama de precarietat, els més afectats són els joves: quatre de cada deu no tenen un lloc de feina convencional, i un de cada dos contractes temporals que se signen té un jove com a destinatari.
