Veure totes les notícies

26/05/2014

La rebel·lió dels togats
Els magistrats de l'Audiència Nacional qüestionen la reforma de la justícia universal de forma clara
L'ONU trasllada a l'Executiu la seva preocupació pel «retrocés» normatiu

 

Ja no pot ser més desqualificada. La reforma exprés de la justícia universal rep gairebé diàriament una bufetada a través de declaracions públiques o resolucions dels tribunals. Des de dimarts passat, les crítiques han anat in crescendo: els detractors de la norma, que són molts, han comptat amb un fòrum per deixar clara la seva postura. La Fundació Internacional Baltasar Garzón ha organitzat a Madrid el primer congrés de jurisdicció universal, que reuneix defensors a ultrança dels drets humans. I cada intervinent ha aprofitat el seu torn per fer posar vermell el Govern de Mariano Rajoy per les seves presses legislatives.

 

José Ricardo de Prada, magistrat de la sala penal de l'Audiència Nacional, és un clar defensor de la justícia universal. Ha estat jutge del Tribunal Internacional de l'Antiga Iugoslàvia i va ser el ponent de la sentència que va condemnar l'exmilitar argentí Adolfo Scilingo pels vols de la mort durant la dictadura argentina (1976-1986). A més a més, ha estat el responsable de posar lletra a la recent decisió de l'Audiència de declarar incompetent la justícia espanyola per perseguir el narcotràfic internacional en alta mar.

 

Per això, aquest togat es coneix la llei fil per randa, la vella i la nova, i amb el pes que dóna l'experiència no li va tremolar la veu quan va afirmar ahir: «[La reforma] És tremendament deficient, precipitada, mal redactada i respon al pitjor model a l'hora de legislar, que és legislar d'acord amb un cas». El jutge es referia, sense esmentar-la, a la Xina, que ha maniobrat per deixar sense efecte l'ordre de detenció dictada pel jutge Ismael Moreno contra l'expresident de la Xina Hun Jintao pel genocidi del Tibet.

 

Més o menys aquests arguments van ser els que aquest togat va esgrimir en la interlocutòria de la sala penal, que va comptar amb el suport de 13 jutges i el rebuig de tres més, per justificar l'excarceració de narcotraficants. Des de la carpetada a la justícia universal, 47 d'ells ja han sortit de la presó. Els arguments de De Prada, tot i així, van passar de puntetes davant la resposta dels discrepants, que van reduir aquest debat a una qüestió ortogràfica, al sostenir que l'absència d'una coma, al seu parer innecessària, davant la conjunció o, permetia la persecució de narcos.

 

Per la seva part, l'ONU va traslladar també ahir al Govern «la seva preocupació» pel «retrocés de la justícia universal», ja que aquest canvi legal, en la seva opinió, s'ha regulat «amb l'ànim de destruir l'accés de les víctimes a la justícia».

 

Recursos i contrarecursos

 

Malgrat aquests retrets, els magistrats, com a servidors de l'ordre que són, es van mostrar disposats a aplicar la llei, però de moment la reforma es troba immersa en interlocutòries, recursos i contrarecursos. Els jutges de l'Audiència Nacional s'han negat a aplicar-la en la desena de casos que tramiten, com els de Couso, Guatemala, Ruanda, camps d'extermini nazi... Mantenen obertes les investigacions fins que els digui el contrari un superior. És a dir, la sala penal. I aquesta ja ha passat la pilota al Tribunal Suprem, que haurà de resoldre l'apel·lació presentada per la fiscalia Antidroga contra l'excarceració de narcos.

 

El ple de l'Audiència tenia previst aclarir avui el camí d'algun d'aquests casos, com la mort del periodista de Telecinco, però ahir va ajornar la seva sessió fins al 6 de juny.

 

De moment, altres jutges proposen altres sortides. El togat Eloy Velasco va instar el Govern a rectificar, que ja se sap que és de savis, per posar fi a «les conseqüències indesitjables» de la reforma. Segons l'opinió d'aquest jutge, les presses no són bones, sobretot quan «et fan voler una cosa i n'obtens una de diferent». O el que és el mateix: reformar per deixar de rebre trucades d'ambaixadors i acabar deixant anar narcotraficants sirians, libis i egipcis.

 

No és probable que li facin cas. L'Executiu, fins ara, ha justificat tots aquests danys col·laterals. Sembla que el compensa el canvi: excaps d'Estat per irregulars expulsats.

 

 

 

Font i Foto: El Periódico