Espanya ocupa el 25è lloc de 28 països en la percepció ciutadana de la independència judicial
A començaments del mes de març es feia públic un estudi sobre la justícia a nivell de la Unió Europea que revelava dades molt interessants que han de ser comentades perquè posen en evidència la manca de dedicació i desinterès que tenen els governants sobre aquesta matèria, en un moment en què són els tribunals qui acaparen els focus dels problemes als quals s'enfronten els ciutadans, les empreses o les institucions, com són la lluita contra la corrupció o contra els abusos de l'Administració o, des d'un altre vessant, en els efectes que la crisi ocasiona a les persones treballadores o a les empreses.
L'estudi, basat en dades estadístiques dels estats membres de la Unió Europea, vol contribuir a identificar possibles deficiències, millores i bones pràctiques en l'àmbit de l'Administració de justícia, ens dóna un panorama del funcionament dels diferents sistemes de justícia i ofereix una visió general i comparativa de diferents indicadors comuns a tots els països de l'entorn. La situació a Espanya, els esforços i els mitjans que s'hi destinen queda així reflectida.
La comparació estricta de les dades pot no ser significativa si no tenim en compte els diferents sistemes legals i judicials sobre els quals es basa l'estudi, però hi ha determinats indicadors que són escandalosos. Per exemple, dels 28 països europeus sobre els quals es contraposen les dades, es comparen el nombre de jutges per 100.000 habitants, i sent la mitjana europea de 21, Espanya ocupa el lloc 22è amb 11,2 jutges, per sota de Portugal (19,2) i d'Alemanya (24,7). Destaca també que ocupem el 4t lloc en pendència, que és el temps en què es resol un plet, o el 20è en eficiència.
Crida l'atenció que Espanya no facilités determinades dades prou significatives i que serveixen per comparar els sistemes judicials. El motiu que va donar el Ministeri de Justícia per no fer-ho va ser perquè considera que la Comissió Europea no té competències clares per realitzar aquests informes. Aquesta actitud posa en evidència, si més no, una manca absoluta de transparència de la situació espanyola, quan no una ocultació sobre la situació real de la Justícia (en majúscula), i molt probablement ens indiqui que comparativament amb anys anteriors les dades han empitjorat, per amagar així la trista realitat. Entre les dades que no va proporcionar hi havia la de despesa en justícia per habitant l'any 2013, probablement perquè l'any 2010 estàvem en el 5è lloc en despesa per habitant, i l'any següent vam caure al 21è lloc. Tampoc va proporcionar cap dada sobre el temps mitjà de resolució dels processos de protecció als consumidors.
Es poden fer moltes interpretacions sobre els resultats de l'estudi i sobre l'esforç que dediquen els països de la Unió Europea a la justícia, però una de les estadístiques més rellevants i que posa de manifest l'apreciació dels ciutadans del compliment del dret constitucional a la tutela judicial efectiva, és el de la denominada percepció de la independència judicial, i en aquest punt Espanya està en el 25è lloc, sobre 28, només per sobre de Croàcia, Bulgària i Eslovàquia, i que encapçalen a nivell europeu Finlàndia, Dinamarca i Irlanda. En l'àmbit mundial estem en el 97è lloc sobre 144 països, mentre que els primers llocs els ocupen Nova Zelanda i Finlàndia.
Hom pot pensar que es duen a terme reformes legals per solucionar el problema, però en un moment en què, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el 43,53% dels òrgans judicials estan per sobre del 150% de la càrrega màxima de treball fixada pel mateix organisme, entre els quals cal destacar que el 97,83% dels jutjats socials, el 95,65% dels jutjats de primera instància o el 93,75% dels jutjats mercantils estan per sobre d'aquesta càrrega, no sembla que aquesta sigui la intenció quan la reforma de la llei orgànica del poder judicial de l'any 2012 va provocar la pràctica eliminació dels jutges substituts -uns 1.000 a tot l'Estat- i es van crear dues categories de jutges noves -jutges d'adscripció territorial i jutges en expectativa de destí- per a la cobertura de les vacants temporals.
En realitat, ha instaurat un règim de greu precarietat en les condicions de treball i professionals de prop de 400 jutges de les darreres promocions. Però, a més a més, el projecte de reforma de la mateixa llei, que té algun aspecte positiu, aborda qüestions com la limitació del període d'instrucció de causes penals o la institucionalització del funcionament del CGPJ a les ordres del seu president, i això tampoc ajuda a millorar la percepció de la independència judicial.
Font: El Periódico
