L'acusat, un adult que va abusar d'una menor, va reclamar que s'anul·lés la prova perquè s'havia envaït la intimitat de les comunicacions

Les xarxes socials són un gran avanç comunicatiu, però també estan plenes de perills, especialment per als menors, que acostumen a estar més desprotegits que els adults davant els atacs d’alguns desaprensius. La majoria dels pares són conscients que els seus fills poden caure en aquestes trampes i el Tribunal Suprem (TS) ha confirmat ara la validesa com a prova, en un cas de delicte d’abús sexual, de les dades obtingudes per una mare després de rastrejar el compte obert per la seva filla menor d’edat a Facebook, al qual va accedir sense que consti el seu permís davant la sospita que la nena podia ser víctima de ciberassetjament.

  Els fets van tenir lloc a Valls (Alt Camp), després que Abel R. M. mantingués un estret contacte amb menors a través d’aquesta xarxa social i els proposés mantenir relacions sexuals. L’acusat va abusar d’una menor i es va mostrar nu i es va masturbar davant altres nenes mitjançant una webcam diversos cops, per la qual cosa va ser condemnat a tres anys de presó per l’Audiència de Tarragona per abusos sexuals i exhibicionisme. L’agressor va al·legar llavors que al judici s’havia vulnerat el dret a la intimitat, perquè una prova s’havia obtingut per la mare d’una menor després d’entrar al compte de Facebook de la seva filla sense el seu consentiment. El TS ha desestimat el seu recurs en una sentència.

  Entre altres argumentacions, la decisió estableix que no es pot considerar il·lícita una prova quan l’afectació a la intimitat prové d’un particular que està autoritzat per accedir a aquest àmbit de privacitat que revela, encara que abusi de la confiança concedida.
  En aquest sentit, indica que la mare va accedir a aquest compte davant els signes clars que s’estava desenvolupant una activitat presumptament criminal en què no es podia excloure la victimització de la seva filla. Per tot això, l’alt tribunal afirma que l’ordenament no pot fer descansar en els pares unes obligacions de vetllar pels seus fills menors i desposseir-los de tota capacitat de control en casos com el present, en què les evidències apuntaven inequívocament en aquesta direcció.

  De la mateixa manera, la sentència afirma que la menor no va protestar per aquesta intromissió en la seva intimitat, sinó que a més va ratificar amb les seves declaracions el contingut de les comunicacions.
  La decisió del Suprem assenyala que ens trobem davant d’espais de privacitat i intimitat, però que aquests drets, com qualsevol altre, es poden veure sotmesos a restriccions en els casos en què es constata l’existència d’un interès constitucionalment prevalent a l’interès de la persona a mantenir la privacitat de determinada informació.

  Així mateix, assegura que no s’ha determinat com va arribar a coneixement de la mare la clau de la seva filla, tot i que considera fundat que aquesta o una germana l’hi van comunicar de forma voluntària.

LA CITA / La sentència desestima el recurs presentat per Abel R. M., que va haver de fer front al pagament d’una multa de 1.545 euros. Segons els fets provats, l’home va contactar a Facebook amb la menor, que llavors tenia 15 anys, davant la qual es va despullar i masturbar, utilitzant la webcam del seu ordinador. Posteriorment va quedar amb la nena i amb una amiga, de 7 anys, per mantenir relacions sexuals amb totes dues als voltants d’un pàrquing de Valls.

  En diferents dates va contactar a Facebook amb quatre menors més davant les quals també es va mostrar nu, demanant-los que aquestes els enviessin fotos despullades o en roba interior. En el recurs, el condemnat va sol·licitar que s’anul·lessin com a prova els missatges, al·legant que s’hi havia accedit sense permís de la menor i que, per tant, s’havia vulnerat el dret a la intimitat dels comunicants.

Font i Foto: elperiodico.cat