Veure totes les notícies

30/10/2024

Només un 14% de les sentències es van redactar en català l’any passat a Girona

Des de ja fa temps, per no dir històricament, el català agonitza al sistema judicial de Catalunya. Ni els incentius econòmics ni les campanyes per animar ciutadans i professionals a usar el català davant l’administració de justícia aconsegueixen pal·liar les baixes xifres d’ús d’una de les llengües oficials de Catalunya als jutjats. Precisament, aquesta situació va dur fa dos anys el Departament de Justícia a iniciar la campanya «Fer servir el català no canvia la sentència», que es pot veure a tots els jutjats de Catalunya.

Les xifres de 2023 apuntalen la caiguda: només un 14,60% de les sentències a la província de Girona es van redactar en català. Això suposa 3.650 resolucions judicials de les 25.004 que van emetre’s al conjunt de jutjats de la demarcació.  

En l’informe de 2023 dels Serveis Lingüístics de l’Àmbit Judicial del Departament de Justícia, es desgrana tota l’activitat relativa a polítiques lingüístiques a la justícia, l’ús del català dels ciutadans als jutjats, la formació, i la documentació presentada en aquesta llengua. En aquest últim apartat, el document presenta les dades de les sentències emeses en català a tot el territori i fa una comparativa  respecte dels últims anys. Així, des del 2019, l’ús del català les comarques gironines va ser del 15,5%; el 2020 del 17%; el 2021 del 15,92%; el 2022 del 15,60% i el 2023, del 14,6%.  

A Catalunya, el percentatge d’ús l’any passat va quedar en un residual 6,8% (17.453 sentències), una xifra que ha baixat dos punts si ho comparem amb el 2019. El cas és que si en comptes de mirar les xifres per demarcacions es miren per jutjats, els de Ripoll, amb un 42,6%, els d’Olot (21,2%) i els de Girona (15,9%) són els que més resolucions han emès en català. A Catalunya, els tres partits judicials amb més sentències escrites en català van ser Balaguer (48,3%), Berga (45,4%) i Ripoll

Pel que fa al conjunt de la documentació judicial, només el 26,5% es van redactar en català a la demarcació, segons consta al programa informàtic d’e-justícia.cat on es tramita tota la documentació judicial. Els decrets són els que van concentrar més volum en llengua catalana (27,7%), mentre que es va usar el català en un 27% dels tràmits, i en un 14% de les interlocutòries. A Catalunya, el percentatge també descendeix fins al 6%

Sense drets lingüístics

A Catalunya no és obligatori conèixer el català per ocupar una plaça de jutge o magistrat, sinó que és un mèrit. A més, hi ha molta mobilitat de jutges, i molts venen de fora i no coneixen el català. Aquest i també el fet que els professionals no demanen l’ús del català a la justícia, són alguns dels motius que expliquen aquest baix ús del català a les sentències, segons conclou la memòria. 

Els ciutadans tenen dret de relacionar-se amb l’Administració de justícia en la llengua oficial que prefereixi. Amb tot, «tenint en compte que els usos lingüístics a la justícia són aclaparadorament majoritaris en castellà, aquest dret d’opció lingüística té diverses dificultats pràctiques per poder-se fer efectiu pel que fa al català», subratlla el document. 

A la pràctica, molts ciutadans es queden sense ser atesos en català: les dades indiquen que només un 20% de les resolucions dels òrgans judicials a Catalunya (75.010) van ser ateses en català tal com havia demanat el ciutadà. En canvi, es van notificar en castellà 295.681 resolucions en què hi havia una manifestació expressa de rebre-les en català. En el sentit contrari, el 98% de les resolucions demanades en castellà (3.474.484) es van atendre. 

A més, cada vegada hi ha menys ciutadans que opten per exercir el dret a triar el català a la justícia: només ho va demanar un 8% dels ciutadans (50.164), del conjunt de 620.465 procediments que van notificar-se. 

Pel que fa a documentació judicial, a Girona només es van presentar un 10,9% de demandes de l’àmbit civil, mercantil, contenciós administratiu i social en català, és a dir, 7.791, per davant de les 63.777 que es van presentar en castellà. 

Bonficacions per usar el català

El programa de foment del català impulsat pel Departament de Justícia que abona 25 euros per cada actuació escrita en català ja ha fidelitzat 257 advocats del Col·legi de l’Advocacia de Girona, que suposa un 48% dels inscrits al torn d’ofici. Pel que fa al col·legi de Figueres hi ha 41 adherits, un 37% del total del servei de justícia gratuïta. La suma d'ambdós col·legis suposa un 46% d'adhesió al programa. Les xifres, corresponents al 2023, creixen cada any, així com ho fa l’assignació que aporta Justícia, que inicialment era de 14 euros i que amb els anys s’ha anat incrementant. 

Justícia bonifica als lletrats inscrits per determinats documents judicials (demandes, recursos, etc.) que es presentin en català al portal e-justícia.cat. En xifres absolutes, el de Girona és el segon col·legi en l’àmbit català en nombre d’inscrits, només superat per Barcelona (436). En canvi, comparat per col·legis, Barcelona té només un 43% d’inscrits sobre el total de lletrats del torn d’ofici, i són Manresa (73%) i Vic (62%) els col·legis amb més afiliats al programa. Girona és el tercer i per darrere venen Figueres i Reus.

Aquest no és l’únic servei que ofereix la Generalitat per normalitzar el català a la justícia. Una altra de les seves potes són els cursos de català i de llenguatge jurídic que ofereix als professionals de l’Administració de Justícia (jutges, fiscals, lletrats de l’Administració, etc.). A Girona l’any 2023 s’hi van apuntar 90 professionals. També hi ha un programa de traducció automàtica de documents, i un conjunt de recursos en línia, com el portal Compendium.cat, per a professionals del dret. Precisament, fa pocs dies es va saber que aquest portal s’ha adherit a la Xarxa Vives d’universitats, i això permetrà que el portal s’enriqueixi del material elaborat per aquests ens en l’àmbit del dret.

En últim lloc, el Portal Jurídic de Catalunya ofereix 337 lleis estatals traduïdes al català, i cada any ofereix versions actualitzades segons les modificacions legals que es van fent. Val a dir que des de l’any 2021 el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) no es publica en català.

Redacció: Ariadna Sala

Enllaç: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2024/10/29/nomes-14-les-sentencies-redactar-110727142.html

Font: www.diaridegirona.cat