Les opinions que els magistrats creguin que els coaccionen podran ser delicte

Els togats i les seves associacions tampoc podran opinar sobre casos oberts

El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, va considerar ahir que el sistema judicial espanyol no necessita més «pedaços» o noves inversions, perquè el que «falla» és el propi model en si. Amb aquesta premissa, el Consell de Ministres va aprovar ahir un avantprojecte de llei orgànica del poder judicial que fa un gir de 180 graus a l'organització actual als tribunals, amb el doble propòsit oficial de reduir el temps de resposta i les dilacions excessives, i donar més seguretat jurídica als operadors i ciutadans. Aquestes són algunes de les seves principals novetats.

L'ESTATUT JUDICIAL

Es reforça el control i també l'empara.

L'avantprojecte incrementa el control sobre l'activitat pública dels jutges. Els prohibeix a ells i a les seves associacions opinar sobre casos que estiguin pendents de sentència.

Però la futura norma no es queda aquí: enforteix també la posició dels jutges davant les crítiques procedents de qualsevol àmbit, de manera que si se senten pressionats per retrets externs o creuen coaccionat el seu treball per la filtració d'un sumari, per exemple, poden demanar al Poder Judicial que els empari i ordeni el cessament de la «conducta pertorbadora». Si aquesta prossegueix malgrat tot, el jutge pot interposar una denúncia per un delicte contra l'administració de justícia.

LA NOVA ORGANITZACIÓ

Tribunals d'instància per reduir demores

El text legal estableix les bases per acabar amb els decimonònics partits judicials. El repartiment dels assumptes serà provincial, cosa que permetrà el transvasament de procediments dels jutjats més saturats als que tenen una càrrega de treball més baixa, cosa que impedia el sistema actual i permetrà reduir el temps de resposta fins a cinc mesos en algunes causes, segons els càlculs de Justícia. Sota el paraigua dels nous tribunals provincials d'instància s'aglutinaran tots els jutjats existents en una província, cosa que permetrà a més que no s'hagi de recórrer a interins per cobrir baixes i facilitarà l'especialització i, per tant, segons la versió del ministeri, la seguretat jurídica.

Davant la preocupació municipal pel possible tancament d'algunes seus, Gallardón va assegurar que es mantindran totes les instal·lacions, però es redistribuiran les seves funcions. En aquest sentit, desapareixeran les Audiències Provincials i els jutjats de pau. Aquests últims es convertiran en punts d'accés als terminals del Registre Civil.

L'AUDIÈNCIA NACIONAL

Fre als 'jutges estrella'

En la nova organització, el Tribunal Suprem tindrà encara més pes, atès que algunes de les seves sentències seran vinculants per als tribunals inferiors. A més, qualsevol assumpte, independentment del seu import, podrà ser recorregut davant l'alt tribunal.

A l'Audiència Nacional la instrucció de les macrocauses que atén serà col·legiada, de forma que es posarà límit als anomenats jutges estrella, com al seu dia Baltasar Garzón o actualment Pablo Ruz (cas Gürtel) o Mercedes Alaya (els ERO d'Andalusia), amb uns actes que han posat en qüestió l'honestedat dels grans partits. Quan la llei entri en vigor, una data que podria demorar-se fins a la pròxima legislatura, totes les causes complexes (també les que instrueixen els tribunals ordinaris) passaran a ser investigades per tres jutges, amb el propòsit oficial que augmentin les garanties d'un procés just i s'agilitzi la causa perquè els tres magistrats podran repartir-se la feina, una altra vegada segons la interpretació governamental.

Però els jutges de l'Audiència van recollir amb escepticisme la mesura. «Podem passar de tenir alguns jutges estrella a tenir tota una galàxia», va assenyalar un d'ells a Europa Press. Altres van criticar l'«atac al poder judicial» i van avisar que la nova norma té «difícil encaix constitucional».

La reforma en el procés d'instrucció podria en qualsevol cas quedar en paper mullat en un futur immediat, ja que Gallardón no renuncia al seu propòsit que siguin els fiscals i no els jutges els que dirigeixin les investigacions. Aquest canvi es faria en la futura llei d'enjudiciament criminal, que rectificaria el projecte aprovat ahir.

ALTRES CANVIS

L'agost, mes hàbil per a causes urgents.

La norma estableix que serà hàbil el mes d'agost per accelerar aquelles actuacions que portin una demora que pugui causar perjudicis irreparables.

A més a més es creen i es potencien les proves d'excel·lència i especialització per als membres de la carrera i totes les categories judicials s'integraran en una única, malgrat que la denominació de magistrat es mantindrà de forma honorífica. Els secretaris judicials, per la seva part, passaran a anomenar-se lletrats de l'administració i es potenciarà la seva funció com a directors de les oficines judicials.

Font i foto: El Periódico