El buscador s'ha compromès a avaluar cada sol·licitud de forma individual

Google ha rebut en un dia més de 12.000 sol·licituds d'usuaris europeus que volen que el buscador d'internet no mostri determinats dades personals seves en els seus resultats, segons han confirmat fonts de la companyia nord-americana.

Quan Google va tancar divendres les seves oficines després de l'anunci aquell mateix dia per part del seu conseller delegat, Larry Page, de la introducció a Europa d'un formulari en línia que permet als internautes exercir el "dret a l'oblit" a la xarxa, ja tenia a les seves bústies d'entrada més de 12.000 peticions. Hi va haver certs moments al llarg d'aquella jornada en què el gegant nord-americà d'internet va rebre de mitjana unes 20 sol·licituds per minut, segons les mateixes fonts.

Google ha llançat el formulari en resposta a una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE), que va reconèixer el dret dels ciutadans a ser "oblidats" a internet, és a dir, a poder reclamar a aquest i a altres buscadors que retirin els enllaços a informacions que els perjudiquen i que ja no són pertinents.

Per implementar aquesta decisió --motivada pel cas d'un resident a Galícia, Mario Costeja--, Google avaluarà cada sol·licitud de forma individual i intentarà buscar un equilibri entre els drets de privacitat dels usuaris i el dret del públic a conèixer i distribuir informació, segons el buscador.

En concret, examinarà si els resultats inclouen informació obsoleta sobre el sol·licitant, així com si hi ha interès públic per aquesta informació; per exemple, informació sobre estafes financeres, negligència professional, condemnes penals o comportament públic de funcionaris del Govern.

Satisfacció de Brussel·les

La comissària europea de Justícia, Viviane Reding, es va mostrar divendres satisfeta amb aquesta iniciativa, però va advertir que haurà d'"estudiar com funciona aquest formulari a la pràctica".

Davant la complexitat del procés, Google ha designat un comitè d'experts, entre els quals figuren l'exdirector de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) José Luis Piñar; Jimmy Wales, fundador de Viquipèdia; Frank La Rue, relator especial de l'ONU per a la Llibertat d'Opinió i Expressió, i Luciano Floridi, professor de Filosofia i Ètica de la informació a la Universitat d'Oxford.

Actualment, el curs legal per a les reclamacions d'esborrat d'enllaços, i que seguirà vigent perquè el formulari només és complementari, s'inicia amb l'enviament de les queixes directament a la seu de Google, o un altre buscador, al país pertinent.

A Espanya, es compta amb 10 dies per respondre a qui reclama en cas de dret de cancel·lació de dades, del tractament de les quals Google és responsable, segons la sentència. En cas de no respondre en aquest temps, el ciutadà pot reclamar davant l'Agència de Protecció de Dades, que prendrà les mesures pertinents.

Font i Foto: El Periódico