L'Executiu català recorrerà la norma davant el Constitucional
Govern, municipis i diputacions fan pinya davant la nova llei del PP
Dimarts, 4 de març del 2014
Un contra milers a tot Espanya; un contra centenars a Catalunya. La reforma de l'Administració local que el Govern central va aprovar al desembre ha posat en peu de guerra nombrosos municipis, fins i tot alguns del PP, que veuen retallades les seves atribucions amb el pretext que l'Estat s'estalviaria més de 8.000 milions d'euros a l'any. La setmana passada, el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que 24 articles de la reglamentació de l'Executiu de Mariano Rajoy vulneren tant l'Estatut com la Constitució, laminen les competències autonòmiques i deixen els ajuntaments sense poder actuar en qüestions essencials de salut, educació i serveis socials. Ahir, la vicepresidenta Joana Ortega, els presidents de les quatre diputacions i els líders de les dues principals entitats municipalistes van escenificar un front comú al Palau de la Generalitat al firmar un manifest en contra d'una norma que la mateixa Ortega va qualificar com una «revenja legislativa» i un «atac polític» contra l'estructura territorial catalana.
Amb el suport de la majoria del Parlament, l'Executiu d'Artur Mas recorrerà la llei davant el Tribunal Constitucional, una mesura que recolzen i que també volen portar a terme els ens municipals. Aquests últims necessiten sumar 1.200 adhesions d'ajuntaments, que representin més de set milions de persones, per poder emprendre el mateix camí. La immensa majoria d'ells compleixen amb el dèficit que els ha fixat l'Administració central; a uns quants, no pocs, tant l'Estat com els governs autonòmics els deuen diners i per a més inri ara es topen amb el cop de destral del Gabinet del PP. Segons va explicar el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch, «més de 700 ajuntaments» ja estan disposats a recórrer-hi davant l'alt tribunal.
FALTA DE PRESSUPOST / La nova llei advoca per fusionar pobles petits i transferir competències locals a les diputacions o als governs autonòmics, que difícilment podran assumir els costos i les tasques que designen alguns alcaldes. «Volen que es privatitzin serveis, és clar que les diputacions no ens podrem fer càrrec del clavegueram dels pobles», va avisar el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve. «No s'ha avaluat si tenim prou mecanismes i prou pressupost per fer front a aquests serveis», argumenta el president de la Diputació de Girona, Joan Giraut. Concretament a Catalunya, com ho demostren diversos documents amb els quals treballa el Govern de la Generalitat, la reglamentació dinamita la tasca que porten a terme els consells comarcals i afecta de ple competències en educació, tenint en compte que fixa qüestions relacionades amb l'organització dels centres, amb l'avaluació i fins i tot amb les beques, qüestions que l'Estatut atribueix en exclusiva tant a la Generalitat com als ajuntaments.
Tot plegat xoca a més a més amb la llei de governs locals que impulsa l'Executiu català i que Ortega va exalçar instant la ponència del Parlament que l'estudia perquè la tingui enllestida al més aviat possible. Segons la vicepresidenta, la norma del PP es va gestar des de la «desconfiança» envers el món local. Ella, va assegurar, va intentar reiteradament que el Govern central presentés un altre text. «Ningú ens podrà acusar de no haver dialogat», va insistir. I tots els representants institucionals van coincidir a afirmar que la política de proximitat salta pels aires.
Font: El Periódico
Foto: Elisenda Pons
