La memòria de la fiscalia critica que s'ajornin els procediments que tenen una investigació difícil
Es vol formació específica per abordar els assumptes i que no hi hagi tanta mobilitat de personal
L'excessiva mobilitat dels treballadors de l'administració de justícia de la demarcació de Girona està encallant la instrucció dels assumptes més complexos. Aquest handicap està recollit en un dels apartats de la memòria de la fiscalia, corresponent a l'exercici del 2014. En el document s'especifica que la problemàtica afecta, sobretot, els jutjats de Figueres. “La inestabilitat” de les plantilles de jutges, fiscals, secretaris judicials i personal auxiliar “dificulta o impedeix que hi hagi una continuïtat” en l'avenç dels casos que presenten un grau de complicació més accentuat, de tal manera que queden aparcats “massa temps dins d'un armari”. “En l'actualitat, és freqüent que el període de permanència d'un jutge en una destinació no superi un any. No es pot esperar que puguin fer-se càrrec dels assumptes menys senzills del jutjat i que els instrueixin adequadament”, es denuncia. A causa d'aquest greuge, es tramiten aquells procediments urgents –com ara les causes amb pres o les violències de gènere–, mentre que s'ajornen aquells que tenen una investigació més enrevessada. Aquesta mala inèrcia s'evidencia, generalment, en els assumptes de caràcter econòmic, com ara els delictes contra la hisenda pública. Un cop s'han incoat, “s'acostuma a acordar que s'efectuïn unes primeres diligències, que solen ser imprescindibles, però insuficients”. “Després dels passos inicials, habitualment es dipositen en un armari, en espera que el jutge o el funcionari corresponent disposi de temps suficient per estudiar el cas i impulsar-lo.” Per reconvertir la situació, la fiscalia reclama més formació especialitzada per evitar que es caigui en la temptació de despatxar altres procediments i deixar de banda els de més entitat.
Paral·lelament, la memòria deixa palès un notori increment dels delictes comesos per polítics i funcionaris de l'administració. De la trentena de casos que la fiscalia va incoar el 2013, es van enfilar fins a 75 durant el 2014. Dins aquest grup no només s'engloben aquells que s'han perpetrat contra l'administració, sinó també els delictes urbanístics. Una tercera part d'aquest gruix són prevaricacions administratives, que han passat de 16 a 27 en un any. Les protagonitzen aquells electes o funcionaris que s'aprofiten del seu càrrec per dictar resolucions injustes o afavorir tercers. Després de les prevaricacions, entre els delictes d'aquest grup que la fiscalia de Girona ha perseguit el 2014, hi ha desobediències a superiors comeses per autoritats i funcionaris (15 casos), malversació de diners públics (10), tràfic d'influències (3), nomenaments il·legals (1) i abusos en l'exercici de la funció pública (1).
La memòria dedica, a més, un capítol a les corrupcions urbanístiques. I en concret, a aquelles que haurien perpetrat alcaldes i regidors. “Hi ha hagut un augment del conjunt de denúncies per part de particulars i grups de l'oposició, mentre que ha baixat el nombre d'atestats que envien els agents rurals quan detecten alguna infracció urbanística.” El 2014, la fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme va obrir 19 investigacions per delictes contra l'ordenació del territori, 11 de les quals vinculades a la prevaricació i corrupció urbanística municipal.
Font i Foto: El Punt Avui
