Totes les indemnitzacions pagaran impostos a partir d'un mínim exempt

El tipus màxim de l'IRPF per a les rendes més altes se situarà per sota del 50%

Totes les indemnitzacions per acomiadament que perceben els treballadors passaran a tributar a l'IRPF d'acord amb la reforma fiscal que el Govern preveu aprovar aquest divendres. El Ministeri d'Hisenda, però, planteja que s'estableixi un mínim exempt per a aquestes indemnitzacions al voltant dels 2.000 euros per any treballat. Tot el que excedeixi d'aquesta quantitat per any tributarà en el nou impost sobre la renda, segons fonts coneixedores de l'avantprojecte de llei.

Aquesta mesura, que afecta la butxaca de treballadors acomiadats, potser serà la més impopular de les que inclourà aquest divendres el Consell el Govern en una reforma que, pel que fa a la resta, pretén ser amable per a la major part dels contribuents, també per a les rendes més altes, pensant en les eleccions autonòmiques, locals i estatals del 2015.

L'IRPF baixarà en tots els trams de l'impost, per a tots els contribuents, segons va confirmar ahir el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, als representants sindicals, informa Mercedes Jansa.

Per a les rendes més altes, l'actual tipus màxim del 52% -per a ingressos superiors a 300.000 euros-quedarà situat «per sota del 50%», segons fonts del Govern. Segons això, a Catalunya el tipus màxim del 56% quedaria per sota del 54%. També s'abaixaran els tipus que graven les rendes del capital.

La previsible retallada a la deducció per aportacions a plans de pensions també forma part dels aspectes menys amables de la reforma, si bé el Govern ho podria presentar com una mesura que només perjudicarà les rendes elevades.

CONTRA LA SIMULACIÓ D'ACOMIADAMENTS / Els representants sindicals van preguntar ahir al ministre Montoro per possibles canvis en el tractament fiscal de les indemnitzacions per acomiadament i dels plans de pensions i, segons van dir després, no van obtenir cap mena de resposta.

En l'actualitat, amb caràcter general, estan exemptes les indemnitzacions per acomiadament que no superin la quantitat legal establerta. Si, per exemple, en el cas d'un acomiadament objectiu per causes econòmiques correspon una indemnització de 20 dies per any treballat però el treballador rep 23 dies per cada exercici, aquest ha de tributar per les quantitats derivades d'aquests tres dies addicionals. Fora que s'hagi arribat a un pacte en conciliació o en un jutjat, cosa que deixaria exemptes les quantitats per sota de l'acomiadament improcedent (45 o 33 dies, segons els casos).

¿Per què es fica Hisenda amb les indemnitzacions? En el fons, es pretén frenar l'actual pràctica de simulació d'acomiadaments objectius per ocultar pactes entre empresa i treballadors amb l'objectiu d'aconseguir exempcions fiscals de fins a 45 dies.

Amb la reforma que planeja el Govern tributaran totes les indemnitzacions, independentment del salari del treballador i de la seva quantia, amb un mínim exempt de 2.000 euros per any. Si, per exemple, després de cinc anys de feina a un acomiadat li corresponen 10.000 euros d'indemnització (2.000 x 5 anys), no haurà de tributar per les quantitats percebudes. Si aquesta mateixa quantitat li correspon per dos anys de servei, a raó de 5.000 euros per cadascun, haurà de tributar pels 3.000 d'excés de cadascun dels exercicis (6.000 en total).

Segons fonts del Govern, amb aquesta mesura quedaran exemptes les indemnitzacions de treballadors amb un sou anual de 20.000 euros.

Amb l'excepció d'aquest punt negre que perjudica les rendes dels treballadors, l'objectiu del Govern és que tots els contribuents notin ja a les nòmines i ingressos del gener vinent una rebaixa «substancial» de l'impost, en expressió del president Mariano Rajoy.

EN CLAU ELECTORAL / De cara a l'any electoral del 2015, Rajoy vol posar la carn a la graella amb una rebaixa fiscal que tindrà un abast fins i tot superior als 4.800 milions anunciats (en dos anys) a l'abril.

Tant és així, que el PP planeja organitzar un acte de partit aquest mateix cap de setmana en què Rajoy podria revelar alguns dels detalls més atractius del projecte que aprovi divendres el Consell de Ministres, com per exemple, els nous incentius per a les famílies o els mínims exempts més alts per fills o discapacitats.

A canvi d'adoptar una reforma en pura clau electoral, el Govern aparcarà les pretensions de Montoro d'emprendre una reforma de gran calat en el model fiscal que involucri tots els impostos (per fer-ho, precisament, s'havia demanat un informe als experts) ja que podria ser interpretada en terme de guanyadors i perdedors.

El mateix succeeix amb els plans per reformar els sistemes de finançament autonòmic i local. Quedaran per a una altra legislatura. El Govern no vol obrir disputes entre els barons del PP a les portes de les pròximes eleccions autonòmiques. Sobretot, després de la pèrdua de vots en els comicis europeus.

El secretari d'Estat d'Administracions Públiques, Antonio Beteta, va condicionar ahir la reforma del sistema de finançament autonòmic a l'increment de la recaptació. «Mentre no creixi el pastís econòmic, qualsevol canvi en el sistema (de finançament) portaria insuficients recursos perquè no hi ha prou volum de diners. Hem de treballar entre tots en un sistema productiu més eficient, el turisme, les exportacions i la reducció de despeses innecessàries», va dir en un acte a València.

El Ministeri d'Hisenda ha assumit, per exemple, que mesures com la d'obligar a aplicar l'impost de Successions provocaria una rebel·lió al Govern regional de Madrid (PP), que fa gala de la seva menor pressió fiscal com a principal ganxo electoral.

Font i Foto: La Vanguardia