La sentència estableix que la directiva constitueix una greu violació dels drets fonamentals

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) ha declarat il·legal i ha anul·lat la controvertida directiva sobre conservació de dades de les telecomunicacions del 2006, que obliga les companyies telefòniques i operadors d'internet a conservar durant un període de sis mesos a dos anys, segons els estats, les dades sobre les trucades, els enviaments de correus electrònics i les connexions a internet i xarxes socials realitzades per un client, amb qui i des d'on, però no el seu contingut.

La directiva ha estat declarat nul·la des del moment de la seva entrada en vigor i suposa una enorme bufetada política a la Comissió Europea de José Manuel Durao Barroso, que va promoure l'adopció d'aquesta legislació sota la influència dels governs britànic i nord-americà amb l'excusa de la lluita antiterrorista.

La causa de l'anul·lació

La polèmica normativa constitueix una ingerència molt greu i desproporcionada en els drets fonamentals dels ciutadans europeus i del seu garantit respecte a la vida privada i a la protecció de les seves dades personals, assenyala la sentència del Tribunal de la UE.

La directiva a més va molt més enllà del que és estrictament necessari, no estableix cap garantia per evitar un ús abusiu d'aquestes dades per part de les autoritats, no inclou mesures per protegir el ciutadà de l'ús fraudulent o il·lícit d'aquestes dades i permet a les companyies telefòniques i d'internet conservar aquestes dades fins i tot fora del territori de la UE sense les proteccions obligatòries establertes per la legislació europea, detalla la sentència.

Dades molt privades

Encara que la directiva no permet conservar el contingut de les comunicacions, el Tribunal de la UE ha assenyalat que aquestes dades sobre les trucades, els enviaments de correus electrònics i les connexions a internet i xarxes socials permeten saber amb quina persona i de quina manera s'ha comunicat un abonat o un usuari registrat, determinar el moment de la comunicació i el lloc des d'on s'ha produït i conèixer la freqüència de les comunicacions de l'abonat o de l'usuari registrat amb determinades persones durant un període concret.

Aquestes dades, considerades en el seu conjunt, poden proporcionar indicacions molt precises sobre la vida privada de les persones, com els hàbits de la vida quotidiana, els llocs de residència permanents o temporals, els desplaçaments diaris o altres, les activitats realitzades, les relacions socials i els mitjans socials freqüentats, ha subratllat el tribunal per destacar la gravetat de la violació dels drets fonamentals que implica la normativa.