El Tribunal Constitucional (TC) considera que no existeix discriminació per edat en els acomiadaments col·lectius que afecten els més grans de 55 anys si l'empresa adopta mesures per minimitzar el perjudici ocasionat als treballadors afectats.
Així ho explica en una sentència en què denega l'empara a quatre treballadores més grans de 55 anys de l'Institut Valencià de la Vivenda, que van ser incloses en un procediment d'acomiadament col·lectiu seguint els criteris fixats per a la designació dels treballadors que es veurien afectats per l'esmentat expedient de regulació d'ocupació (ERO).
Un d'aquests criteris era el de l'edat, de manera que per seleccionar els treballadors que serien acomiadats es tindrien en compte aquells que es trobessin en una situació més pròxima a la jubilació. Finalment, tots els treballadors de l'empresa amb 55 anys o més van resultar afectats per l'acomiadament col·lectiu, en concret 35 d'un total de 211 acomiadaments.
Les quatre demandants d'empara van interposar llavors una demanda contra l'Institut Valencià de la Vivenda i contra el president de comitè d'empresa a l'entendre que el seu acomiadament vulnerava l'article 14 de la Constitució Espanyola a l'haver existit discriminació per edat.
El Jutjat Social va desestimar la seva demanda i les recurrents van interposar llavors recurs de suplicació davant el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, i van obtenir el mateix resultat. Posteriorment, van recórrer al Tribunal Constitucional en empara, encara que aquest tampoc els ha donat la raó.
El Constitucional entén que la selecció de treballadors en funció d'una edat pròxima a la jubilació és un criteri "adequat i proporcionat" sempre que s'adoptin mesures efectives per evitar o minimitzar els perjudicis que l'extinció del contracte produeix en els afectats.
Sobre el tema, l'Alt Tribunal recorda que la llei estableix l'obligatorietat de l'empresa de finançar un conveni especial amb la Seguretat Social per generar dret a pensió sense estar treballant a aquells treballadors de 55 o més anys afectats per un acomiadament col·lectiu que no tinguessin la condició de mutualista a 1 de gener del 1967.
Així mateix, una vegada esgotada la prestació per desocupació, els treballadors més grans de 55 anys que no tinguin rendes superiors al 75% del salari mínim interprofessional (SMI) i una renda mitjana en la unitat familiar que tampoc superi aquesta quantitat, poden cobrar un subsidi per desocupació fins a complir l'edat d'accés a la pensió de jubilació.
CONVENI AMB LA SEGURETAT SOCIAL
En el cas de les quatre treballadores acomiadades, totes van subscriure l'esmentat conveni especial amb la Seguretat Social. Però a més, subratlla el TC, l'empresa va establir determinades millores voluntàries de la prestació per desocupació per als treballadors de més edat, que elevaven la seva durada com més gran fos l'edat de l'afectat.
Així, per als treballadors de 45 a 49 anys es va pactar una quota mensual bruta de 840 euros des de l'accés a la prestació per desocupació durant un període màxim de sis mesos; per als treballadors de 50 a 57 anys es va establir un pagament de 840 euros durant els primers vuit mesos i un novè mes de 420 euros, mentre que per als treballadors de 58 i 61 anys es va situar el període de pagament d'aquests 840 euros mensuals en un màxim de dotze mesos.
El Constitucional entén que aquest complement empresarial pretenia evitar que els treballadors afectats per l'acomiadament patissin un perjudici desproporcionat respecte de la seva situació en actiu. Així, considera que, gràcies al fet que l'empresa va prendre mesures addicionals per ajudar a aquest grup d'afectats, no va existir discriminació per raó d'edat.
Font i Foto: El Periódico
