El Tribunal Suprem (TS) ha acordat, en una sentència feta pública ahir, que en cas de divorci, els jutjats de família podran imposar el pagament de les despeses de comunitat només al cònjuge que s'hagi quedat a viure al domicili. Així, la Sala Civil del Tribunal Suprem ha rebutjat el recurs que va presentar una dona contra la sentència de l'Audiència de Burgos que li imposava les despeses de comunitat de la vivenda a l'haver-n'hi adjudicat a ella l'ús.

En el seu recurs, la dona va argumentar que l'article 9.5 de la llei de propietat horitzontal permet pagar aquestes despeses al 50% i va invocar tres sentències del mateix Suprem i de dues audiències provincials que havien decidit en aquest sentit.

La sentència ara emesa pel TS, de la qual ha estat ponent Francisco Javier Arroyo, tot i que considera evident que, en les relacions entre la comunitat de propietaris i els propietaris individuals, les despeses corresponen al propietari i que d'acord amb la llei es poden pagar a mitges, «res obsta que un tribunal de família acordi, en pro de l'equilibri econòmic entre les parts que l'excònjuge que utilitzi la vivenda, sigui el que hagi d'afrontar les despeses ordinàries de conservació» del domicili on s'ha quedat.

Els magistrats destaquen que aquest pronunciament no és contrari al citat article de la llei de propietat horitzontal, ja que aquest regeix les relacions entre propietaris i comunitat, sense perjudici de les relacions internes entre aquells.

El Tribunal Suprem equipara aquesta situació amb la dels arrendataris propietaris de les vivendes, on amb independència que siguin els propietaris els obligats a pagar enfront de la comunitat de propietaris, no obsta als acords interns que puguin arribar entre ells. En concret assenyala que «en les relacions internes entre els cònjuges, igual que en les relacions internes entre inquilí i propietari, la sentència matrimonial pot, en el primer cas, com el contracte d'inquilinat, en el segon, alterar el responsable» legal de pagar les despeses citades.

La sentència, no obstant, no unifica doctrina perquè confirma la resolució prèvia de l'Audiència de Burgos, però sí que la clarifica, en la mesura en què fins ara hi ha hagut sentències d'audiències provincials contradictòries en aquesta matèria.

Font: elperiodico.cat