Veure totes les notícies

19/05/2014

El fet de tenir un jutjat prop de casa s´acabarà

"El treball d'aquests jutges suposa un estalvi per als interessat i un alleugeriment de treball per als jutjats"

 

FERNANDO LACABA SÁNCHEZ .

Ja és una realitat l'aprovació per part del Govern de l'avantprojecte de reforma de la Llei del Poder Judicial. El ministre de Justícia té el vistiplau per eliminar els partits judicials actuals i gairebé 7.900 jutjats de pau que treballen actualment a Espanya. L'excusa donada pel Govern és: "Una Justícia del segle XXI en la qual prevalgui la professionalització dels seus membres". Es tracta d'una reforma clau que redefineix el mapa judicial i que, confirmant els temors que des de fa més d'un any venien mostrant els professionals del dret, realitza una clara aposta pel criteri provincial. El text al qual acaba de donar llum verd el Govern, que comporta la desaparició del model de partits judicials tal com es coneix en l'actualitat, suposa la creació de tribunals d'instància amb circumscripció provincial i amb seu oficial a la capital.

 

La reforma també suposa la desaparició dels actuals partits judicials i la introducció del Tribunal Provincial d'Instància (TPI), una nova figura que centralitzarà a les capitals de cada província els òrgans judicials, en detriment dels Partits Judicials.

 

La reforma implica que Figueres i Blanes quedaran com a seus desplaçades de la demarcació provincial que tindrà la seva seu de capçalera principal a Girona, perdent les dues capitals de comarca els seus partits judicials i el mateix succeeix amb Santa Coloma de Farners, Olot i Sant Feliu de Guíxols malgrat la seva dimensió. Aquestes capitals de comarca deixaran de tenir el pes específic judicial, perdent el seu Deganat per centralitzar-se a Girona capital, on hi haurà el president del Tribunal. En definitiva, es tracta d'un model similar al de les actuals audiències provincials amb seccions desplaçades.

 

Per al Ministeri, els partits judicials eren propis del segle XIX quan "els transports i les comunicacions eren difícils i, per tant, convenia una presència territorial difusa de la judicatura", segons s'explica en l'exposició de motius de l'avantprojecte. No obstant això, és un avanç per al ministre que la Justícia es concentri a les capitals.

 

La Llei Orgànica del Poder Judicial, si tira endavant en els termes de l'avantprojecte, suposa també la fi dels jutges de pau. Gallardón vol fomentar "la professionalització" de la carrera judicial. Els jutjats de pau es mantindran, assumint "tasques de suport i accés al Registre Civil". Girona té en l'actualitat 164 Jutjats de Pau servits per jutges llecs, que poden veure suprimida la seva seu judicial i les seves competències.

 

Segons el text legal de la reforma, aquest objectiu ha de passar necessàriament per l'eliminació de la figura dels jutges de pau, persones que no són llicenciades en Dret i que desenvolupen la seva tasca en els nuclis rurals. Segons el projecte, desapareixen els jutges, però no els jutjats de pau, que assumiran tasques de suport i accés al Registre Civil. Això significa que hauran de desaparèixer tots els jutjats que existeixen actualment als pobles, cosa que obligarà els ciutadans a desplaçar-se a la capital de la seva província sempre que hagin d'acudir davant la Justícia. A més, per fer aquesta proposta una realitat, s'han de traslladar no només tots els jutges a les capitals, sinó tota l'oficina judicial necessària perquè l'Administració de Justícia funcioni, fet que suposa comptar amb uns edificis i espais que a dia d'avui no existeixen i buscar destinació per a tots els nous edificis judicials construïts per la Generalitat de Catalunya amb diners públics.


Els jutges de pau coneixen sempre assumptes d'entitat menor. La seva principal tasca és la de mitjançar entre les parts involucrades en una disputa per aconseguir que arribin a un acord i evitar així que l'assumpte acabi als jutjats de Primera Instància. El treball d'aquests jutges suposa, doncs, un estalvi econòmic per als interessats (que no han d'abonar taxes judicials) i un alleugeriment de càrrega de treball per als jutjats.

 

A Catalunya existeixen 989 jutjats de pau, 577 jutjats unipersonals i 4 Audiències Provincials. El 2012, l'última dada disponible, aquests jutges van resoldre 59.694 assumptes penals i civils, gairebé 3.000 més que un any abans. I és que la xifra d'assumptes resolts en aquests jutjats no para de créixer des de l'any 2010.

 

D'acord amb l'avantprojecte presentat, les funcions dels jutges de pau aniran a parar als tribunals provincials de primera instància o TPI. Aquests òrgans judicials de nou encuny assumirien també les funcions d'alguns tribunals de Primera Instància i Instrucció i part de la funció jutjadora de les Audiències Provincials. Abraçarien, en cada província, tots els àmbits jurisdiccionals. Amb la seva creació, el ministeri diu que pretén acabar amb les desigualtats que es produeixen actualment entre jutjats per les diferents càrregues de treball.

 

Aquesta nova organització judicial suposaria, a més, la desaparició dels partits judicials que, segons l'avantprojecte de llei, "tenien sentit en una època com el segle XIX en la qual els transports i les comunicacions eren difícils i convenia una presència territorial difusa".


Qualsevol modificació de la planta judicial catalana ha de fer-se amb la col·laboració del Departament de Justícia de la Generalitat doncs, segons l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, "les modificacions de la planta judicial que no comportin reforma legislativa podran correspondre al Govern de la Generalitat. Així mateix, la Generalitat podrà crear Seccions i Jutjats, per delegació del Govern de l'Estat, en els termes previstos per la Llei Orgànica del Poder Judicial" (art 107.2).

 

En aquest sentit, es fa precís impulsar iniciatives polítiques que demandin una reconsideració del Govern respecte de la qüestió per aconseguir la seva rectificació en el llarg procés de tramitació parlamentària que queda per davant amb l'aprovació de les esmenes que corresponguin. L'acostament de l'administració de justícia ha de ser un fet irrenunciable, no sols per principis d'eficàcia i eficiència, sinó per no carregar sobre el ciutadà el deure de traslladar-se a la capital de provincial per resoldre els seus problemes originats en el seu domicili, per no entorpir l'accés de la ciutadania a la Justícia i, en definitiva, a la tutela judicial efectiva.

 

Ha d'apostar-se per mantenir els partits judicials existents reclamant una millora de la planta judicial.
Per completar el cercle, el mes d'agost serà hàbil, avís a navegants per a advocats i procuradors i les seves vacances.

 

 

Font: Diari de Girona