L'alt tribunal obre el debat amb la demanda de Navarra, que demana la nul·litat de 4 articles de la llei
El magistrat ponent és partidari de rebutjar el primer recurs dels dos que s'han presentat
El Tribunal Constitucional inicia demà el debat sobre la constitucionalitat o no de la reforma laboral acordada pel Govern de Mariano Rajoy el juliol del 2012. El ple de l'alt tribunal examinarà la ponència redactada pel conservador Andrés Ollero al recurs presentat pel Parlament de Navarra contra quatre articles de la norma. La demanda que va presentar el PSOE contra cinc articles més ha quedat posposada encara que s'hauria d'haver revisat abans, segons fonts de l'alt tribunal.
Els jutges han necessitat gairebé dos anys per començar a estudiar aquestes demandes, malgrat que se li va demanar la màxima rapidesa per estar en suspens drets fonamentals que han canviat les regles de joc entre treballadors i empresaris.
El Parlament de Navarra va recórrer els articles de la reforma que regulen la negociació col·lectiva per entendre que la nova redacció afecta l'exercici de l'activitat sindical. La Cambra navarresa també demana a l'alt tribunal que dictamini si és ajustat a la Carta Magna el nou contracte de suport a emprenedors que eleva el període de prova fins a un any. I l'obligació de sotmetre a un arbitratge forçós els desacords entre empresaris i treballadors en la comissió consultiva nacional de convenis col·lectius.
ACOMIADAMENT SENSE CAUSA / En la demanda, la Cambra navarresa rebutja el nou contracte de treball perquè, segons la seva opinió, és contrari a la Carta Magna i al conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball, ja que atempta contra «l'estabilitat de l'ocupació» i contradiu «la prohibició de l'acomiadament sense causa. Per això, en la seva demanda assegura que resulta «desproporcionat» i «irraonable» un període de prova d'un any perquè s'està «desnaturalitzant» el temps concebut per a «la constatació de les aptituds i les actituds del treballador durant el període inicial de la seva contractació, fins al punt d'emmascarar una habilitació excessiva a l'empresari per extingir la relació contractual sense necessitat de justificar ladecisió».
Així mateix, rebutja l'arbitratge forçós perquè és resolt «per un tercer» que és un agent «estrany en la negociació». I afirma que la crisi econòmica no és prou excusa per imposar que la inaplicació d'un conveni depengui només d'una de les parts i «s'introdueixi imperativament la decisió vinculant d'un tercer».
BLOC CONSERVADOR / El ponent Ollero és partidari de rebutjar la demanda del Parlament de Navarra. En el seu esborrany sosté que aquests articles respecten l'esperit de la Constitució. El debat es preveu tens. En principi, aquesta tesi compta amb el suport dels altres sis magistrats que integren el bloc conservador, entre ells el president Francisco Pérez de los Cobos, que va firmar el 2010 un article titulat Reforma de la negociació col·lectiva a la revista Relaciones Laborales, abans d'arribar a l'alt tribunal, juntament amb el seu deixeble Xavier Thibault, que va ser nomenat director general d'Ocupació quan va arribar al poder Rajoy. La reforma recull diverses idees plasmades en aquest text.
No obstant, quatre dels cinc magistrats progressistes no pensen afluixar i batallaran perquè s'anul·lin aquests articles. Fonts jurídiques no poden avançar la posició de la progressista Encarnación Roca, que serà l'encarregada de redactar la sentència sobre el recurs presentat pel PSOE en el qual sol·licita que s'anul·lin cinc articles més de la norma, entre els quals hi ha la tramitació de salaris i la força vinculant dels convenis.
Aquest últim recurs va recollir una bona part dels arguments de CCOO i la UGT després que la Defensora del Poble els tanqués l'única porta legal que tenien de presentar una impugnació de forma indirecta al Constitucional. Les centrals van acusar la Defensora de causar indefensió als treballadors al negar-se a escoltar els arguments sindicals i, per tant, a no tramitar el recurs que li demanaven.
Els sindicats han combinat la via judicial amb la via de la mobilització, amb dues vagues generals portades a terme, com a estratègia per combatre la reforma laboral. Si prospera la decisió a favor de la llei del Constitucional, la via jurídica rebrà un cop ben dur. Fins ara, els sindicats han aconseguit importants victòries als tribunals en relació amb l'anul·lació total o parcial d'alguns expedients de regulació d'ocupació (ERO) com els de Canal 9, Telemadrid, Alstom o Panrico i el reconeixement de la validesa dels convenis malgrat haver vençut el termini.
A l'inici de l'aplicació de la reforma, el percentatge de sentències en contra de la reforma va arribar a ser del voltant del 50% o fins i tot superior a causa, fonamentalment, de defectes de forma per part de les empreses al no presentar tota la documentació necessària o bé no negociar de bona fe.
CRÍTICA DE L'OIT / No obstant, la ministra d'Ocupació, Fátima Báñez, va indicar fa poc a Barcelona que el percentatge de sentències en contra de la reforma s'havia reduït substancialment.
A més a més, el Comitè de Llibertat Sindical de l'Organització Internacional del Treball (OIT) va reconèixer el mes de març passat, arran d'una denúncia sindical, que la reforma laboral que va imposar el Govern central vulnera els drets de llibertat sindical i negociació col·lectiva dels convenis ratificats per Espanya. «La crisi no era causa justificativa per vulnerar els convenis internacionals subscrits per Espanya en aquesta matèria, de manera que el Govern hauria d'haver promogut un procés de diàleg social efectiu», segons va indicar CCOO.
Font i Foto: El Periódico
