Veure totes les notícies

03/07/2014

Desesperació de tres famílies a Argentona per una sentència injusta que els obliga a abandonar i enderrocar les seves vivendes
Un error de l'ajuntament a l'entregar les llicències d'obra el 1988 ha generat un "despropòsit judicial" de més de 25 anys que ha acabat amb una sentència del TSJC que obliga les famílies a enderrocar les seves cases assumint els costos d'execució
 

En un moment de màxima sensibilització per la gran quantitat de desnonaments que es produeixen, a Argentona s'ha produït un cas encara més dramàtic: tres famílies es veuen obligades a abandonar casa seva però no per falta de recursos, ja que les vivendes estan pagades, sinó perquè un error de l'ajuntament de fa més de 25 anys ha derivat en una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que els obliga a enderrocar les seves vivendes assumint ells mateixos els costos d'execució.

 

 

“Ens demanen que destruïm el treball i la suor de tota una vida”. Amb aquestes paraules resumeixen Joaquim Castellet i Joana Sánchez, propietaris d'una de les cases afectades, el seu malestar davant la sentència del TSJC. En aquesta mateixa situació es troben les tres famílies que tenen les seves vivendes a les parcel·les 1, 3 i 5 del passatge de Ca l’Oriol a Argentona.

 

Tot va començar el 17 de juny de 1988, quan l'Ajuntament d'Argentona va atorgar les llicències per construir tres vivendes en aquest carrer. Aleshores, els veïns de la part del darrere van presentar al·legacions considerant que amb l'edificació de les noves vivendes se suprimia un petit pas per a vianants, cosa que vulnerava el Pla General.

 

El consistori va desestimar aquestes al·legacions i, a partir d'aquí, es va iniciar un llarg procés de recursos, apel·lacions, sentències i processos judicials dels quals Joaquim Castellet i Joana Sánchez no van tenir informació fins a l'any 2000, quan el Tribunal Suprem va dictar sentència obligant a recuperar el pas grafiat al Pla General, donant així la raó a la part demandant.

 

“No pot ser que la justícia sigui tan injusta”, afirma Castellet, que no entén com pot ser que l'ajuntament els demani que enderroquin casa seva pagant-ho ells, sense ni tan sols parlar d'indemnitzacions o de reallotjament. “Estem defensant el que és nostre i el que hem pagat”, assegura.

 

L'Ajuntament els ha fet arribar una carta en què se'ls requereix que presentin el projecte d'enderrocament de la vivenda amenaçant amb multes coercitives per valor de 300 a 3.000 euros si no compleixen els terminis i informant-los, així mateix, que si no ho fan, serà el consistori qui iniciarà una execució subsidiària.

 

Els damnificats denuncien que l'ajuntament no ha fet “cap esforç” per ajudar-los i, simplement volen evitar-se problemes”. “Nosaltres no som culpables de res” assegura Castellet, que confessa que en tot el procés “hem trobat a faltar el factor humà”.

 

“Al llarg de tots aquests anys hem hagut de pagar a notaris, procuradors, arquitectes, advocats… Això ens està afectant en tot, a nivell moral i psicològic” confessa Castellet que, esgotant totes les possibilitats per no veure com enderroquen casa seva, fins i tot va portar el cas al tribunal d'Estrasburg però l'òrgan va dictaminar que la justícia espanyola estava capacitada per resoldre aquest cas.

 

Els afectats, que per sentència estan obligats a abandonar i enderrocar casa seva sense saber tan sols si recuperaran els diners invertits i sense que el consistori els hagi ofert una vivenda alternativa, defineixen tot el cas com “un despropòsit”.

 

“¿Els meus fills han d'heretar aquest litigi? Jo només vull que s'acabi. Ja no podem fer res més”, lamenta Castellet.

 

L'ajuntament reconeix que és una sentència injusta

 

Per la seva banda, l'Ajuntament d'Argentona, cenyint-se a la sentència del TSJC del 2012 afirma que “el primer obligat a la demolició total o parcial de qualsevol construcció declarada il·legal és el seu titular, encara que l'hagués edificat emparant-se en una llicència municipal després anul·lada en sentència ferma”.

 

Segons la sentència, les tres famílies afectades s'han de fer càrrec de l'enderrocament de les seves pròpies vivendes i, després, emprendre les accions que considerin necessàries contra l'ajuntament per reclamar els danys i perjudicis ocasionats.

 

Al llarg d'aquests 25 anys de litigi, l'equip de govern ha canviat cinc vegades i “l'ajuntament ha intentat fer sempre el que dictaven les sentències” assegura Ferran Armengol, alcalde d'Argentona. “Encara que sembli contradictori, totes les actuacions s'han fet per intentar complir les sentències però buscant en tot moment salvar les cases i perjudicar el mínim possible. Però hem arribat a un punt que hem esgotat totes les vies i la sentència és ferma”, explica.

 

Actualment, el consistori ja té preparat el projecte d'enderrocament de la casa número 5 per executar-lo subsidiàriament. Aquesta finca està ara abandonada i és propietat del banc.

 

“Periòdicament el tribunal ens envia requeriments preguntant en quin punt està l'execució de la sentència i amenacen l'alcalde amb multes. Tant de bo poguéssim seguir portant a terme accions de demora fins que ningú se'n recordés del tema però els demandants insisteixen perquè es compleixi la sentència presentant escrits al tribunal”, explica Teresa Esteban, advocada de Serveis Territorials.

 

“Moralment és una injustícia. Intentem dilatar el procés al màxim per veure si podem evitar l'enderrocament de les cases perquè entenem que és una sentència injusta”, reconeix Armengol, que afirma que realment hi va haver un error en l'entrega de les llicències que es podia haver evitat simplement modificant el Pla General del 1987.

 

Font i Foto: El Periódico