Veure totes les notícies

28/07/2015

Creix el nombre de barcelonins que se senten víctimes de delictes
Va passar del 20,8% el 2013 al 23,7% l'any passat, però la majoria aprova l'estat de la seguretat
El deteriorament en la convivència veïnal va a més, especialment a Ciutat Vella i Nou Barris

 

 

La quantitat de barcelonins que van considerar haver sigut víctimes d'un delicte, consumat o en grau de temptativa, es va incrementar en gairebé tres punts el 2014 respecte a l'any precedent, al passar del 20,8% al 23,7%. Malgrat aquestes xifres, la majoria de la població aprova la situació de seguretat a la ciutat, amb un 6,1, segons es desprèn de l'Enquesta de victimització que l'Ajuntament de Barcelona va presentar ahir i en què també adquireix rellevància el deteriorament en la convivència i el civisme que perceben els veïns.

 

El comissionat de Seguretat, Amadeu Recasens, va atribuir l'increment de gairebé tres punts percentuals en la victimització a un canvi en la metodologia i a una «infrarepresentació» de les denúncies que es van registrar el 2013 i que va relacionar amb l'omissió dels afectats, sobretot quan no es consumeix el delicte. Pel que fa a aquesta apreciació, el sondeig destaca la preocupació entre les autoritats pel descens de gairebé la meitat de denúncies declarades per les víctimes d'un any a un altre: del 46,4% que va dir haver-se personat a comissaria el 2013 després de ser víctima d'un acte il·legal al 23,4% de l'any anterior. El director de Prevenció del consistori, Josep Maria Lahosa, va atribuir aquesta caiguda a circumstàncies com l'increment d'actes delictius no consumats i al valor de la propietat sostreta, que pot portar la víctima a descartar denunciar «perquè creu que no la compensa».

 

L'enquesta, que es va realitzar a 5.307 persones més grans de 16 anys, confirma aquest extrem: un 42,3% de les víctimes no denuncien perquè l'acte delictiu es va quedar en temptativa. Per sobre d'aquesta justificació, els enquestats addueixen que la policia «podia fer-hi poca cosa» (67,1%), seguit per la complicació dels tràmits (50,8%) i la poca confiança en la justícia (47,3%). La majoria de fets potencialment delictius declarats el 2014 van afectar la seguretat personal (14,8%), vehicles (7,8%) i domicilis (2,9%).

 

SOROLL I BRUTÍCIA / La percepció d'aquesta victimització no és uniforme a Barcelona, perquè els veïns de Ciutat Vella, amb un 5,2, i en menys mesura Nou Barris, amb un 5,9, són els que més mala percepció de la seguretat tenen al seu barri, per sota de la mitjana, del 6,4.

 

FRICCIONS / Aquests dos mateixos districtes són on la sensació sobre la vida en comunitat registra els pitjors resultats. Tots dos són l'excepció al comparar la situació al propi barri amb la resta de la ciutat: els veïns de Ciutat Vella suspenen amb un 4,5 el nivell de civisme entre els seus carrers i eleven la nota al 5,7 al parlar de tota l'urbs. A Nou Barris, la percepció pròpia és del 5,7 i la global arriba al 5,9.

 

Però el sentiment d'aquest increment de conflictes de convivència s'estén a tota la ciutat. Gairebé un 18,2% dels enquestats es van referir a aquesta problemàtica el 2014, gairebé el doble del 9,2% de només tres anys enrere. Els motius de fricció més esmentats són soroll al carrer (18,1%) o dels veïns (15,5) , a més d'altres incidències relacionades amb veïns d'escala o amb les seves mascotes (10,5% en els dos casos).

 

El deteriorament en aquesta apreciació de la convivència és motiu d'inquietud per a l'ajuntament, sobretot a l'observar que gairebé la meitat dels veïns (48,8%) apunten a l'activitat de persones sense sostre i venedors ambulants com les situacions més incòmodes al barri, seguides per la brutícia (37,6%) i el soroll (32,1%). Recasens va apuntar a la «crispació» que comporta la crisi i al perfil d'una part significativa del turisme com dos dels elements crucials per ponderar aquesta tendència negativa.

 

 

Font i Foto: El Periódico