Sanitat intenta evitar atacs del PP al projecte de Gallardón a la cita amb els consellers del sector
Catalunya defensa la norma vigent al·legant el suport social i la seguretat terapèutica que ofereix
Els consellers de Sanitat de totes les comunitats autònomes es pronunciaran avui, per primera vegada de manera conjunta, sobre l'avantprojecte de llei de l'avortament, amb la qual, sota la denominació «llei per a la protecció de la vida del concebut», el Ministeri de Justícia preveu suprimir el dret de les dones a decidir, en les primeres 14 setmanes de gestació, si mantenen o interrompen un embaràs.
Eliminar aquest dret, fonament de la llei de salut sexual i reproductiva en vigor des del 2010, és el principal motiu que ha portat el Govern del PP a promoure un canvi legislatiu l'enunciat inicial del qual han rebutjat moltes societats científiques i l'oposició, amb excepció de Ciutadans i Unió Democràtica. El text proposat limitarà l'autorització de l'avortament a dos supòsits: quan l'embaràs sigui conseqüència d'una violació o posi en risc la salut física o psíquica de la mare.
A petició de Justícia (que ha sol·licitat una trentena d'informes sobre la norma), el consell interterritorial de salut estudiarà avui el projecte, un cop les autonomies ja han remès al Govern la seva opinió a títol particular. El ministre Alberto Ruiz-Gallardón ha sol·licitat al fòrum que reuneix Sanitat i els consellers del ram que avaluï l'impacte que tindrà en la normativa sanitària la futura llei. Es tracta, per tant, d'un pronunciament molt tècnic que podria evitar que les autonomies governades pel PP que s'han mostrat reticents a la norma dinamitin la conferència sectorial. De fet, fonts del Govern van reconèixer ahir que aquesta acotació pretén evitar una discussió política que inclogui la manifestació pública dels consellers del PP que troben exageradament restrictiva la nova llei. Però al Ministeri de Sanitat es compta amb la possibilitat que, malgrat això, hi hagi alguna sortida de to d'alguna de les autonomies del PP que reclamen una norma més suau i consensuada.
El malestar expressat els últims mesos pels responsables de sanitat del PP a Extremadura, Galícia i les Balears, no obstant, en cap cas ha inclòs el seu rebuig a l'aspecte fonamental de la nova llei -limitar l'avortament a uns supòsits regulats- per la qual cosa, si es reprodueix, és de preveure que únicament al·ludeixi a si aquesta autorització hauria d'incloure gestacions en les quals es detectin malformacions fetals, com ja passava amb la llei en vigor entre el 1985 i el 2010.
El conseller de Salut, Boi Ruiz, té previst defensar la llei d'interrupció de l'embaràs en vigor, va avançar ahir a aquest diari, posició similar a la que mantenen els seus homòlegs d'Andalusia, Astúries, Euskadi i les Canàries.
En aquesta defensa, el conseller Ruiz se sent avalat per la resolució del Parlament que va demanar una norma que blindi l'avortament a Catalunya. «Tenim una llei d'interrupció de l'embaràs que ha demostrat la seva utilitat sanitària, no ha generat conflictes i compta amb el suport dels ciutadans i els científics -va afirmar Ruiz-. Ofereix seguretat a les dones i als metges, i fixa uns terminis universalment acceptats». Segons l'opinió del conseller, el projecte de Gallardón és «merament ideològic» i no respon a cap demanda mèdica o social. Però una eventual norma catalana tindria difícil aplicació ja que la que prepara el Govern central té rang de llei general, d'àmbit estatal.
RETORN AL PASSAT // La futura llei, si no hi ha modificacions, serà una norma de supòsits, regida per la mateixa filosofia que la que va estar en vigor entre el 1985 i el 2010, però amb significatives modificacions que la faran encara més restrictiva que aquella. L'obligatorietat que la dona demostri, per mitjà de dos metges, que l'embaràs agreuja una malaltia psíquica o física ja existent, és un d'aquests. La incapacitació professional dels metges que incompleixin la nova llei és un altre exemple d'aquesta restricció més gran.
La llei de l'any 1985 va fixar la «despenalització» -no el dret- per a les dones que interrompessin un embaràs resultat d'una violació, que gestessin un fetus amb malformacions o que haguessin de patir un ensorrament psíquic. No s'exigia que aquesta impossibilitat psíquica «perdurés en el temps», com sí que ho fa el text de Gallardón. L'avortament, segons la llei del 1985, no estava finançat per la sanitat pública. Sí que ho està amb la llei del 2010, i sí que està previst que ho continuï estant per a aquelles dones que aconsegueixin certificar que es mereixen accedir a un avortament.
Font i Foto: El Periódico
