Els magistrats degans avisen els polítics de la «delicada situació» que viu la democràcia

Més recursos, penes més dures, reducció de privilegis, tipificació de nous delictes i ampliació per als que semblen estar instal·lats en el sistema espanyol; la malversació, el tràfic d'influències, la prevaricació. Els jutges degans espanyols volen que els magistrats que portin casos de corrupció puguin dedicar-s'hi «en exclusiva, les 24 hores del dia». Per això, la 24a Reunió Nacional de Jutges Degans d'Espanya va aprovar ahir 57 mesures per a la lluita anticorrupció que dóna una forta estirada d'orelles als polítics sobre aquest assumpte. «La democràcia espanyola es troba avui en una situació molt delicada», considera aquest col·lectiu judicial que representa gairebé 2.000 magistrats. I en especial, dins d'un «indiscutible context de desconfiança, d'alarma sobre el funcionament de les institucions», la justícia espanyola es troba en «un moment clau en què està en joc» el seu prestigi.

Davant aquest diagnòstic, els magistrats van demanar ahir «als poders de l'Estat», sobretot, més mitjans. Així, van posar l'accent en l'increment del nombre de jutges «fins a arribar a la mitjana europea de 21 per 100.000 habitants». A Espanya n'hi ha 11 -amb 5.300 jutges en actiu- i segons aquests càlculs n'hi hauria d'haver 9.660. També van demanar més diners, com a mínim perquè la partida de justícia arribi al 3% dels Pressupostos Generals de l'Estat.

El document també conté propostes d'aquelles que s'escolten sovint de boca de polítics de tots els bàndols i solen quedar en meres declaracions. Els jutges volen respostes efectives i immediates perquè, diuen, «tristament disposem d'un sistema judicial dependent en el pla econòmic» d'aquests poders, «deficient pel que fa a mitjans i obsolet pel que fa a les seves lleis» que determina «una desesperant lentitud de les causes». I ja posats, els jutges sol·liciten una reforma del Codi Penal que inclogui l'ampliació del termini de prescripció dels delictes de corrupció i l'agreujament de les penes per a aquests, a més de la introducció del delicte d'enriquiment il·lícit de càrrecs públics i del de finançament il·legal de partits. També demanen la reducció de la quota defraudada en delictes contra la hisenda pública (avui són 120.000 euros) i l'agreujament de les penes per als que «indirectament emparin, ocultin o facilitin la corrupció», com en el cas de l'«omissió del deure de denunciar».

Menys aforats

Els jutges reclamen igualment la supressió i limitació d'aforaments, així com eliminar el «privilegi» a certes autoritats de realitzar declaracions per escrit sense comparèixer davant el jutge i restringir els indults perquè només es concedeixin els que tinguin informe favorable del tribunal. El sistema de selecció i nomenament dels membres del Tribunal de Comptes, del Consell del Poder Judicial i fins i tot del Tribunal Constitucional, que són «excessivament dependents dels partits polítics», també s'hauria de modificar, segons els magistrats.

«El poder judicial serà tan eficient com vulgui que sigui el poder executiu i legislatiu», va concloure el jutge degà de València, Pedro Viguer, durant la presentació del document juntament amb els seus 45 col·legues.

Font i Foto: El Periódico