-EL PERIÓDICO va publicar la setmana passada que les taxes judicials han provocat una caiguda de plets. ¿Què n'opina?
-Respecte a la llei de taxes, hi ha dos vessants: és un atac a les competències de la Generalitat i és un fet molt greu que afecta el conjunt de la ciutadania, perquè és una barrera a la tutela judicial efectiva [l'accés a la justícia], un principi constitucional. Per això espero que el Tribunal Constitucional l'anul·li.
-La Generalitat, ¿què ha fet?
-Hem recorregut al Constitucional. Nosaltres vam fer una llei que ha estat suspesa, amb taxes que no superaven els 120 euros. Amb l'estatal, poden arribar fins als 10.000 euros. Està molt clar que hi ha una llei que era equilibrada, potser millorable, la catalana, i una sense sentit, l'espanyola.
-L'Estat ha recaptat per aquestes taxes 316 milions d'euros. ¿Catalunya ha rebut alguna cosa?
-Ni un cèntim. I això que nosaltres paguem la justícia gratuïta.
-El ministre Alberto Ruiz-Gallardón ha emprès altres reformes, com la del Codi Penal, la justícia gratuïta...
-La relació amb el ministre és afable, però a l'hora de valorar el que es fa des del seu ministeri no podem estar més en desacord. Sobre la justícia gratuïta, es va presentar una esmena a la totalitat.
-¿Com qualifica aquestes reformes?
SEnDSón projectes que van en detriment dels drets dels ciutadans. Respecte al Codi Penal, no pot ser que haguem fet 30 reformes en 20 anys. És una barbaritat. Va contra l'estabilitat normativa. L'última reforma, a més, trenca el principi de reinserció social que han de tenir els presos a l'establir-se la presó permanent revisable. Els reclusos ho són perquè han fet alguna cosa, però la societat no és aliena al fracàs. És una llei regressiva.
-I la nova llei de l'avortament...
-S'ha de fer de forma consensuada. És una qüestió tan important, tan crítica per a les persones a les quals afecta, que de cap manera es pot usar com a arma de conflicte polític entre partits. Per això vam demanar que retiressin el projecte.
-¿Què suposa la proposta de nova organització del mapa judicial?
-Hi estem en contra perquè allunya l'Administració de justícia del ciutadà. Elimina els jutges de pau que hi ha en 898 municipis catalans i que fan més de mig milió de tràmits a l'any.
-¿Falten jutges i fiscals?
-Per estar en la mitjana espanyola, a Catalunya serien necessaris uns 70 jutges més, però, per estar en paràmetres europeus, 270. També hauríem de tenir més fiscals. La Conselleria de Justícia hi posa els recursos materials i humans.
-Els llicenciats en Dret catalans s'hauran d'anar a examinar a Madrid per exercir.
-Aquesta convocatòria també serà recorreguda i estem estudiant si fem un decret llei per evitar aquesta inèrcia centralitzadora i poder donar expectatives als graduats catalans.
Font i Foto: Diari de Girona
