Juristes i tuiters jutgen suficient la llei actual per castigar els delictes
Acusen el Govern del PP de voler coartar la llibertat d'expressió
Experts en internet i juristes consultats per aquest diari consideren que no és necessària cap reforma legislativa com la que pretén dur a terme el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per penalitzar els insults, les injúries i les amenaces com les que es van poder llegir a les xarxes socials arran de l'assassinat de la presidenta de la Diputació de Lleó, Isabel Carrasco, dirigent del Partit Popular.
Els especialistes coincideixen que el Codi Penal actual ja regula els delictes d'injúries, calúmnies o incitació a l'odi, i que les xarxes socials únicament són el suport utilitzat per cometre'l. També critiquen que es pretengui legislar «a cop de titulars». Això sí, només quan convé a qui mana en aquell moment. I és que a la xarxa s'han pogut llegir insults molt greus contra altres persones públiques, com Pilar Manjón, presidenta d'una associació de víctimes de l'11-M, o polítics d'altres tendències sense que fins ara el ministre de l'Interior s'hagi declarat preocupat per això.
L'advocat i professor de Dret Constitucional de la Universitat de Girona Pere Simón jutja impossible controlar els comentaris a les xarxes socials, però apunta que la tecnologia permet el seguiment d'aquests missatges i «oferir la resposta penal adequada». Els delictes que es poden cometre al proferir determinades expressions «han existit sempre» i l'única diferència és el canal utilitzat. «No fan falta matisos. Tot està regulat i els delictes es poden perseguir igual a la xarxa que en altres suports», explica. Tampoc, segons la seva opinió, s'haurien d'endurir les penes quan el delicte d'injúries (expressions greus que lesionen la dignitat de la persona) o calúmnies (la imputació d'un delicte no comès) s'hagi fet per internet. «És terrible que es vulgui legislar a cop de titulars», lamenta.
DECLARACIÓ EN CALENT / En la mateixa línia incideix Enrique San Juan, professor i consultor de xarxes socials a Barcelona, que considera que aquests rampells de voler controlar Twitter «estan en la línia dura de la dreta i de voler coartar la llibertat d'expressió en tots els àmbits». San Juan assegura que, tot i que no comparteix l'expressió ni les formes, «aquests tuits revelen un estat d'opinió i de fastigueig que mostren un sentiment de ràbia i injustícia davant del que està succeint a Espanya». «Abans la gent adoptava un paper més passiu, ara les noves tecnologies permeten un paper reactiu que a vegades deriva en una expressió molt en calent».
Els advocats Emilio Zegrí i Blanca de Olivar també ho tenen clar: no fa falta una reforma penal. «No és necessària. Introduir més delictes al Codi Penal és perillós. Hi ha una figura en dret que s'anomena salt endavant. És a dir, és més fàcil per al polític sancionar determinades conductes que fer coses positives perquè aquestes accions no es repeteixin», diuen. «És una manera de maquillar el que pot ser un conflicte», afirmen.
«La gent fa coses que no sap que són delicte. Però la ignorància de la llei no n'eximeix del compliment», afegeixen. Els dos advocats adverteixen, això sí, que «aquesta forma de legislar pot incidir en una retallada de les llibertats. És molt perillós. Hi ha una tendència a penalitzar molt el ciutadà, com passa, per exemple, amb el projecte de llei de seguretat ciutadana», subratllen.
«A internet, més que regular, s'ha d'educar, perquè la gent es deixa anar. No pots dir a Twitter el que no diries en veu alta en un bar. Voler posar-se a regular-lo és de pati de col·legi», afirma Neus Arqués, analista digital i cofundadora de l'agència Manfata. «Els polítics han de considerar les xarxes socials com ho fan amb un míting. I sempre hi ha hagut rebentamítings».
El consultor en xarxes socials Genís Roca també considera «lamentable» la proposta de Fernández Díaz i es pregunta per què no s'estén el mateix control a tertúlies en ràdios i televisions. «No entenc la vigilància proactiva. Això és satanitzar el canal digital i social».
Font i Foto: elperiodico.cat
