El nou projecte de la Llei de famílies, que el Consell de Ministres va aprovar aquest dimarts, obre un nou ventall de drets socials i protecció per a milers de persones que conformen models de famílies molt diferents. És una llei progressista que vol donar resposta a com ha evolucionat la societat i que s’allunya dels preceptes de la dreta, que defensa un model de família tradicional. Així, per accelerar al màxim la seva aprovació al Congrés dels Diputats, la nova llei que s’ha aprovat sota la tutela del nou ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha respectat la redacció original de la llei que va impulsar l’exministra Ione Belarra (Podem), que no es va arribar a aprovar el 2023 per l’avançament electoral. Amb la nova llei, es reconeixen jurídicament tots els supòsits de famílies i equipara les famílies monoparentals amb dos fills a les famílies nombroses, i es reconeix la diversitat de models familiars, com ara famílies adoptives, reconstituïdes, LGTBI, amb algun membre amb discapacitat, múltiples o acollidores. L'Executiu sol·licitarà també la tramitació d'urgència de la norma al Congrés. Segons fonts de Drets Socials, es presentaran esmenes per poder modificar el text amb mesures incorporades a l'acord de Govern entre PSOE i Sumar.

Famílies nombroses

Amb la nova llei desapareix el concepte de ‘família nombrosa’, que passarà a anomenar-se 'família amb més necessitats de suport a la criança'. Entraran en aquesta categoria les que fins ara eren considerades nombroses de categoria general, com aquelles amb quatre fills —en comptes de cinc com fins ara—; les famílies amb tres fills en cas de part múltiple —en comptes de quatre com actualment—, les famílies amb tres fills i baixos ingressos, les monoparentals amb dos fills a càrrec, les de dos fills que tinguin un pare o un fill amb almenys 33% de discapacitat i les llars amb dos fills encapçalats per una víctima de violència de gènere.

També s'incorporaran les famílies formades per un cònjuge que hagi obtingut la guàrdia i custòdia exclusiva sense dret a pensió d'aliments, i aquelles amb dos fills en què un progenitor estigui en tractament hospitalari durant un any o hagi ingressat a la presó. La llei preveu que s'incorporin a aquesta categoria unes 300.000 llars d'un sol progenitor amb dos fills que passen a tenir aquesta condició amb els drets i les ajudes que comporta.

La norma també recull que les famílies monoparentals tindran prioritat en l'elecció de col·legis, a l'hora d'accedir a un habitatge protegit, entre altres situacions.

En cas de separacions o divorcis en custòdia compartida, la certificació de família nombrosa la podran tenir tots dos progenitors.

Avançar el permís del segon progenitor

Per facilitar la conciliació, el segon progenitor —en general, la persona no gestant— podrà anticipar-se al permís de 16 setmanes, agafant-lo en els deu dies previs a la data prevista de part. En beneficiar-se abans del permís de naixement podrà acompanyar i cuidar la gestant.

Més drets per a les famílies monoparentals

Les famílies monoparentals amb dos fills tindran els mateixos drets que les famílies nombroses. S'estableix un títol oficial de família monoparental. A més, els fills i les filles d'aquestes famílies podran anar durant 16 setmanes, i de manera gratuïta, a centres d'educació infantil en els dos primers anys de vida.

Permís parental de vuit setmanes

La llei posarà en marxa un permís parental de vuit setmanes per als pares o mares amb fills menors de vuit anys, un permís que es podrà gaudir de manera contínua o discontínua, però que no serà remunerat.

Parelles de fet, com un matrimoni

La llei crea un registre estatal de parelles de fet que tindran els mateixos drets que un matrimoni, i per això podran accedir als diferents permisos, com els 15 dies que es dona per matrimoni. Així mateix, rebran pensió de viduïtat i queden recollides a l'accés al Fons de Garantia de Pagament d'Aliments per als fills i filles a càrrec en cas de dissolució de la parella de fet.

Protecció per a persones amb discapacitat

En aquelles famílies amb menors d'edat amb discapacitat, les administracions n'asseguraran l'atenció i facilitaran els suports educatius necessaris. S'equipararan a les famílies nombroses les constituïdes per un o dos descendents quan un d'ells tingui un grau de discapacitat igual o superior al 33%.

Suport per als '1.000 primers dies'

El govern espanyol desenvoluparà un marc estatal de referència per acompanyar durant "els 1.000 primers dies de vida" tots els nens i nenes. Aquesta mesura contempla l'accés sanitari universal, l'atenció i avaluació de riscos durant l'embaràs i un increment progressiu de places públiques en el primer cicle d'educació infantil per atendre totes les sol·licituds d'escolarització dels zero als tres anys.

Ampliació de les pensions alimentàries

S'amplia l'accés al fons de garantia de pagament d'aliments, previst per a quan hi hagi impagaments de les pensions alimentàries de fills i filles menors de 18 anys. S'eleva fins a 500 euros, i es podrà prorrogar de manera indefinida fins que duri l'impagament.

Protecció per a famílies migrants

Per donar suport a la integració social i reagrupament familiar, la llei garantirà el NIE per als fills i les filles de progenitors en situació irregular, en aquelles situacions familiars en què algun dels membres procedeixi d'un altre país i no tingui regulada la seva situació administrativa.

Renda de criança de 100 euros al mes

Actualment, tenen aquest dret les mares treballadores amb fills fins a tres anys, les que perceben prestacions contributives o assistencials. S’ampliarà l'ajuda de 100 euros per cada fill menor de tres anys també a les mares que estiguin a l'atur sempre que, al mes en què neix el nen, el seu progenitor hagi estat cotitzant almenys un dia o, si no, hagi estat cobrant el subsidi de desocupació. L'ampliació d'aquesta deducció, de la qual ja es podien beneficiar les mares amb feina assalariada, beneficiarà unes 250.000 famílies. La intenció del Ministeri és "negociar" i "treballar" per estendre la renda de criança de 100 euros al mes fins que els fills tinguin sis anys i, així, avançar "cap a la universalització".

Permís per a cura de familiar

El permís perquè els treballadors cuidin familiars a càrrec seu sí que estarà inclòs a la norma i serà remunerat, encara que tindrà una durada màxima de cinc dies, com defensava Hisenda, i no de set, com plantejava Drets Socials. Aquests cinc dies són el mínim obligatori per a tots els països de la UE que estableix la directiva europea 2019/1158 sobre conciliació, que no obstant hagués permès que el permís hagués tingut una durada més gran.

Què queda fora de la llei?

La llei, però, no modifica els permisos de maternitat ni paternitat, com s'havia debatut. Es mantenen en 16 setmanes i no arribaran fins als 6 mesos, tal com havia proposat Ione Belarra. Per tant, no recull la prestació universal per criança, l'ampliació a 20 setmanes dels permisos per naixement i adopció i la retribució del nou permís per a mares i pares de 8 setmanes (actualment són quatre) fins que el fill compleixi 8 anys, beneficis que Sumar aspira a incorporar durant la tramitació de la llei. 

Redacció: Ketty Calatayud

Enllaç: https://www.elnacional.cat/ca/societat/quins-drets-socials-aporta-nova-llei-families_1168291_102.html

Font: www.elnacional.cat