Encetar un procés judicial no és la solució que volen totes les persones implicades en un conflicte. La justícia restaurativa suposa una finestra de llum davant la sobrietat d’una sala de vistes d’un jutjat. Tot i que la principal eina de la resolució alternativa de conflictes és la mediació, hi ha altres eines com l’entrevista reparadora a la víctima o cercles restauratius on participa una comunitat afectada. Inicialment, va néixer com a complement de la justícia ordinària, però actualment les administracions estan potenciant aquest sistema perquè pugui esdevenir una alternativa. Any rere any, el conjunt de mètodes que conformen aquest sistema és vist amb més interès pels ciutadans. 

Des de principis d’any, un centenar de persones han iniciat un procés de justícia restaurativa a l’equip de Girona, i 35 ja l’han acabat. L’any passat ho van sol·licitar una seixantena de persones en total, i 66 van finalitzar-lo. Això s’explica perquè poden passar diversos mesos entre que es fa la sol·licitud fins que tot el procés finalitza. A la província, la primera sol·licitud es fa fer el desembre de 2016, i des de llavors, prop de mig miler d’usuaris han completat el programa (concretament 497 segons les dades del Departament de Justícia). 

Val a dir que no tots els programes que s’inicien acaben amb èxit, perquè una part o altra no s’ha volgut adherir al procés restauratiu. Amb tot, el percentatge de processos exitosos és del prop del 60%. Gran part dels adherits opten per la mediació, però no sempre són sessions on les dues parts del conflicte interactuen directament, sinó que també poden ser indirectes. 

Un 51% dels adherits en programes de justícia restaurativa en qualitat de víctima són homes, i pel que fa als denunciats, un 65% també són homes. En els casos que no s’ha pogut acabar un programa, en un 46% dels casos ha estat perquè la víctima no hi ha volgut participar. Pel que fa al tipus de delictes, els més habituals són per lesions, amenaces, coaccions, danys o furts, però també s’han fet per impagaments, estafes i també en casos d’homicidis imprudents. Segons les dades del Departament, només s’ha fet un procés d’aquest tipus en casos de violència sexual, que va fer-se amb una entrevista reparadora amb la víctima. També es va iniciar un procés en un cas d’homicidi, però va acabar sense acord.

Aposta de futur

L’aposta per la mediació s’està materialitzant tant pel que fa a Catalunya com a escala estatal, amb polítiques orientades a fomentar aquest mecanisme i redimensionar els equips que el formen. A Catalunya, fa pocs mesos el Departament va presentar el document «Estratègia justícia restaurativa 2030» per actualitzar les línies d’acció d’aquest sistema i traçar un full de ruta pel 2030. L’objectiu és impulsar-lo en totes les fases del procés penal i per tota classe de delictes, ja que de moment continua essent una opció minoritària.

En aquest sentit, en àmbit estatal, el govern va aprovar el març la Llei de Mesures d’eficiència del Servei Públic de Justícia, i actualment està en tramitació parlamentària. S’espera que es pugui aprovar definitivament a finals d’any.

Redacció: Ariadna Sala

Enllaç: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2024/10/13/puja-l-interes-per-fer-109237289.html

Font: www.diaridegirona.cat