El Ministeri incorpora íntegrament al decret la proposta de distribució consensuada entre el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i el TSJC

1. ·El desplegament es farà en tres fases —desembre de 2026, juny i novembre de 2027— i comportarà l’adaptació de personal, infraestructures i equipaments judicials

Catalunya iniciarà a finals d’aquest any el desplegament de les 91 noves unitats judicials que han de reforçar de manera estructural el servei públic català de justícia i contribuir de manera decisiva a reduir la congestió que arrossega el sistema en molts àmbits.

Aquest desplegament començarà el 31 de desembre de 2026 i es completarà en dues fases addicionals, previstes per a l’1 de juny i l’1 de novembre de 2027.

Aquestes 91 unitats formen part del reial decret aprovat pel Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts per a la creació de 500 noves unitats judicials a tot l’Estat. En el cas de Catalunya, el decret consolida el major increment de la planta judicial de les darreres dècades i fixa un calendari concret per al seu desplegament.

El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha destacat que “es tracta d'una notícia excel·lent a la que donem la benvinguda. Deixem enrere els anuncis i entrem en la fase d’execució. Aquest reforç de la justícia catalana té calendari i concreció, i ha de permetre començar a descongestionar de manera efectiva el funcionament dels jutjats i tribunals”.

La proposta del Departament i el TSJC, incorporada íntegrament

El decret aprovat pel Ministeri incorpora íntegrament les propostes de distribució de les 91 unitats judicials que van presentar, per separat però amb idèntic contingut, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Totes dues institucions havien treballat prèviament de manera coordinada per consensuar una proposta comuna, amb l’objectiu de reforçar-ne el pes davant del Ministeri. El resultat va ser la presentació de dues propostes coincidents, basades en criteris tècnics i en el coneixement directe de la realitat judicial del país.

La proposta estableix la distribució de les noves unitats judicials a partir de tres grans criteris: la territorialitat —amb la voluntat d’arribar a tots els territoris—, la necessitat derivada de la sobrecàrrega judicial i la disponibilitat d’espais per fer possible la seva implantació efectiva.

“És una molt bona notícia que el Ministeri hagi assumit el 100% de la proposta que vam treballar amb el TSJC. Això demostra que quan les institucions sumem esforços i parlem amb una sola veu, tenim més capacitat d’incidència i aconseguim millors resultats per al país”, ha afirmat Espadaler.

El conseller ha remarcat que aquest acord “dona solidesa al desplegament, perquè les unitats responen a una planificació acurada basada en dades, càrregues de treball, equilibri territorial i possibilitats reals d’implantació”.

Distribució de les 91 noves unitats judicials

La proposta acceptada pel Ministeri distribueix les 91 noves unitats judicials combinant el reforç per jurisdiccions amb una implantació territorial equilibrada.

🔹 Primera fase (31 de desembre de 2026) – 19 unitats

Audiències Provincials (18):

·Barcelona (penal): 6

·Barcelona (civil): 8

·Girona: 2

·Lleida: 1

·Tarragona: 1

Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (1):

·TSJC (Barcelona): 1

🔹 Segona fase (1 de juny de 2027) – 30 unitats

Barcelona (17):

·7 jutjats civils

·4 jutjats penals

·2 jutjats d’executòries

·1 jutjat mercantil

·3 jutjats socials

Girona (4):

·2 jutjats civils

·1 jutjat penal

·1 jutjat social

Tarragona (5):

·2 jutjats civils

·1 jutjat penal

·1 jutjat mercantil

·1 jutjat social

Lleida (5):

·3 jutjats civils

·1 jutjat d’instrucció

·1 jutjat social

🔹 Tercera fase (1 de novembre de 2027) – 42 unitats

Seccions civils i d’instrucció (24):

·Arenys de Mar: 2

·Cerdanyola del Vallès: 2

·Cervera: 1

·Cornellà de Llobregat: 1

·El Prat de Llobregat: 1

·El Vendrell: 1

·Figueres: 1

·Gavà: 1

·Igualada: 1

·Manresa: 2

·Martorell: 1

·Mollet del Vallès: 1

·Olot: 1

·Rubí: 2

·Sant Boi de Llobregat: 1

·Sant Feliu de Llobregat: 1

·Santa Coloma de Farners: 1

·Valls: 1

·Vic: 1

·Vilanova i la Geltrú: 1

Secció civil (12 fora capitals):

·Badalona: 2

·Girona: 2

·Granollers: 2

·L’Hospitalet de Llobregat: 2

·Mataró: 2

·Sabadell: 2

Secció d’instrucció (3):

·Badalona: 1

·Granollers: 1

·L’Hospitalet de Llobregat: 1

Secció social (1):

·Reus: 1

Violència sobre la Dona (1):

·Badalona: 1

Pel que fa als ordres jurisdiccionals, el repartiment és el següent:

·Secció Civil: 26 unitats

·Secció Civil i d’Instrucció: 24 unitats

·Secció d’Instrucció: 4 unitats

·Secció Penal: 8 unitats (incloent executòries)

·Secció Mercantil: 2 unitats

·Secció Social: 7 unitats

·Violència sobre la Dona (VIDO): 1 unitat

·Audiències provincials: 18 unitats

·Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC): 1 unitat

Des del punt de vista territorial, les noves unitats judicials es distribueixen entre un ampli nombre de partits judicials d’arreu del país.

A més, es crea una nova unitat de violència sobre la dona a Badalona, que assumirà també els casos de VIDO del partit judicial de Santa Coloma de Gramenet en un model comarcalitzat que aposta per l’especialització.

Finalment, també es reforcen els òrgans col·legiats, amb noves unitats a les Audiències Provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, així com una nova plaça al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Aquest desplegament territorial permet que el reforç arribi al conjunt del país i no es concentri només en els grans nuclis judicials, contribuint així a una millor cohesió del servei públic de justícia.

“Parlem d’un desplegament progressiu i ordenat que permetrà posar en funcionament les noves unitats amb garanties, amb els equips humans i els espais adequats. No es tracta només d’incorporar jutges, sinó d’integrar aquestes unitats dins del nou model dels tribunals d’instància”, ha explicat el conseller.

Espadaler ha subratllat que aquest plantejament “permet fer un desplegament rigorós i sostenible, assegurant que cada nova unitat entra en funcionament en les millors condicions possibles”.

35 noves places de fiscal per a Catalunya

El Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts ha aprovat també la creació de 200 noves places de fiscal a tot l’Estat, de les quals 35 corresponen a Catalunya.

Aquest reforç complementa l’increment de jutges i permetrà millorar el funcionament global del sistema de justícia, reforçant el paper del Ministeri Fiscal en totes les jurisdiccions.

El conseller Ramon Espadaler ha valorat positivament aquesta mesura i ha destacat que “el reforç de la fiscalia és imprescindible perquè el sistema funcioni de manera equilibrada. No n’hi ha prou amb incrementar jutges si no es reforcen també la resta d’operadors jurídics”.

Espadaler ha afegit que “la incorporació de 35 nous fiscals a Catalunya és una molt bona notícia perquè ens permetrà reforçar àmbits clau i contribuir també a reduir la congestió del sistema judicial”.

Un salt qualitatiu

La creació de les 91 noves unitats judicials suposa un salt quantitatiu molt significatiu respecte al ritme de creixement dels darrers anys.

Entre 1996 i 2025, a Catalunya s’han creat un total de 366 places judicials. Les 91 unitats previstes ara equivalen, per tant, a prop d’una quarta part de totes les creades en gairebé tres dècades.

Entre el 2011 i el 2024, en 13 anys, es van crear 102 unitats. I en els darrers anys, els increments havien estat molt més moderats: el 2021 es van crear 8 places, el 2022 en van ser 9 i el 2023, 11. En altres exercicis, com el 2020 o el 2024, no es va crear cap nova plaça judicial estructural, i hi ha hagut períodes prolongats amb creixement pràcticament nul.

En aquest context, les 91 unitats que preveu el decret multipliquen el ritme habitual de creació de places i representen un canvi d’escala en el reforç de la planta judicial catalana.

“Si mirem l’evolució dels darrers anys, veiem increments modestos, d’una desena de places o fins i tot cap en alguns exercicis. Passar ara a 91 noves unitats judicials suposa un canvi d’escala que ens permet començar a corregir un dèficit acumulat durant molts anys”, ha afirmat Espadaler.

Impacte en totes les jurisdiccions i descongestió del sistema

La incorporació de les noves unitats judicials permetrà reforçar tots els ordres jurisdiccionals —civil, penal, social, mercantil i violència sobre la dona— i arribar al conjunt del territori, amb un objectiu central: reduir la sobrecàrrega actual i descongestionar el funcionament dels jutjats i tribunals.

Aquest desplegament suposa avançar cap a un reforç estructural del sistema, més enllà de les actuacions puntuals dels darrers anys.

“La ciutadania fa temps que percep que la justícia és lenta, i en bona part és per la congestió acumulada. Aquest increment de 91 unitats judicials ens ha de permetre començar a revertir aquesta situació i donar una resposta més àgil i eficaç”, ha assenyalat el conseller.

Preparació del desplegament: personal, infraestructures i inversió

El desplegament de les noves unitats judicials comportarà una adaptació important dels recursos humans i materials del sistema.

El Departament té prevista la creació de 350 noves places de funcionaris de l’Administració de justícia —gestió processal, tramitació processal i auxili judicial— per garantir el funcionament dels nous òrgans judicials. Aquesta despesa està contemplada en els pressupostos de la Generalitat recentment aprovats.

Paral·lelament, el Departament treballa en l’adequació dels espais judicials que han d’acollir les noves unitats.

En aquest sentit, s’ha planificat una inversió estimada d’uns 8 milions d’euros destinada a obres d’adaptació, equipament, logística i nova senyalització dels edificis judicials.

Aquestes actuacions afectaran una trentena de partits judicials i inclouran tant obres com redistribucions d’espais per adaptar els edificis al nou model dels tribunals d’instància.

“Les unitats judicials no existeixen només sobre el paper. Necessiten espais, equips i persones. I això és el que ja estem preparant perquè el desplegament sigui una realitat efectiva”, ha explicat Espadaler.

El conseller ha volgut posar en valor el camí recorregut: “Primer vam aconseguir les 91 unitats. Després vam treballar amb el TSJC per definir-ne la distribució. I ara el Ministeri ho ha validat íntegrament. Aquest és el resultat d’una feina rigorosa i sostinguda”.

“Ara passem de la proposta a l’execució. I aquest és el pas que realment transforma el servei públic de justícia. L’objectiu és clar: reduir la congestió del sistema i garantir que la justícia arribi abans i millor a la ciutadania”, ha conclòs Espadaler.