L'Icab proposa un canvi legal contra els narcopisos que ja ha arribat al Parlament

La proposta de desallotjaments exprés ha protagonitzat un debat al Congrés aquesta setmana, només uns dies després d'un pronunciament de l'Audiència de Barcelona per fixar un criteri comú davant les ocupacions. Més enllà de les mesures que fins ara han captat més l'atenció, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) ha presentat una proposta per habilitar les comunitats de veïns per actuar per la via civil si no ho ha fet el propietari davant d'una ocupació que generi problemes de convivència o salubritat. Es tracta d'una solució "molt transversal" que va més enllà de l'àmbit penal, segons defensa el degà del Col·legi, Jesús Sánchez.

Sánchez explica en conversa amb l'ARA que la mesura està pensada "essencialment" per a les finques on s'ha establert un narcopís o on hi ha un habitatge ocupat dedicat a activitats delictives. "El que no farà el president d'una comunitat de propietaris és treure un ocupant si el propietari de l'habitatge manté una posició passiva i li és igual que estigui ocupat. Ara bé, en situacions com els narcopisos, o quan hi ha un risc importantíssim d'incendis, tenen legitimació per denunciar", afegeix el degà del col·legi d'advocats.

En concret, l'Icab proposa que el president d'una comunitat de veïns, en nom de la junta de propietaris, pugui intercedir per fer complir el que ja estableix la llei de propietat horitzontal quan fixa que ni el propietari ni l'ocupant d'un pis poden fer-hi "activitats prohibides en els estatuts que resultin danyoses per a la finca o que contravinguin les disposicions generals sobre activitats molestes, insalubres, nocives, perilloses o il·lícites". Aquesta potestat per intercedir permetria a la comunitat anar als tribunals no només Panoràmica de Ciutat Vella, a Barcelona. per aturar les activitats molestes que es poden derivar d'una ocupació, sinó també per denunciar les mateixes ocupacions.

Tal com ho planteja el col·legi de l'advocacia barceloní, el president de la comunitat hauria de requerir als ocupants que aturin aquestes activitats que causen molèsties i, si no ho fan, demanar autorització a la junta de propietaris per presentar una demanda civil. En aquest cas, el jutge podria dictar una mesura cautelar i ordenar als ocupants que aturin aquestes molèsties, sota l'advertència que si no ho fan podrien cometre un delicte de desobediència.

Per fer tirar endavant les propostes, l'Icab ha trobat en Junts un aliat. De fet, la formació ha fet seves dues de les mesures impulsades pel col·legi. Ha presentat al Parlament una proposta per modificar el Codi Civil català per fer que les comunitats de propietaris puguin intervenir si a la finca hi ha un pis ocupat que causa problemes de convivència.

L'Icab també és l'impulsor d'una segona proposta en matèria d'ocupacions que dimecres Junts va dur al Congrés: la d'una mesura cautelar que permeti desallotjar un pis ocupat en un termini de 48 hores. La proposició de llei va tirar endavant amb els vots del PSOE, el PP, Vox i el PNB. La proposta, remarca Sánchez, no implica canviar el Codi Penal, sinó que només inclou canvis procedimentals o en l'àmbit civil. En referència a la proposta de desallotjaments exprés, afegeix: "Amb una interpretació adequada de les normes no faria falta cap modificació. Com que hi ha jutges que opinen d'una manera i uns altres d'una altra, el que fem amb la proposta és que no hi hagi marge d'interpretació". De fet, aquest marge d'interpretació ha portat els magistrats de l'Audiència de Girona a establir un acord d'unificació de criteri, en què van avalar els desallotjaments policials exprés i sense autorització judicial abans de 24 h.

Redacció: Laia Galià

Enllaç: https://media.mynews.es/me/document/5621134D/00001271-20250321-000032/?expiration_key=ibuwYP4BT%2FugGXh8PWJ6rdGbF57IX4dxzhn0zdP7vk%2FELpwfSmCenxdzDQ4%3D&fromEmail=True

Font: www.ara.cat