Cada 25 de novembre es commemora el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, i encara que es fan molts reconeixements i actes, el nombre de víctimes que la pateixen és extremadament greu

Et fa sentir inferior, et critica, t’ho controla absolutament tot (diners, amistats, roba), t’ignora, et crida, t’insulta, et fa sentir culpable, et fa por, et força a mantenir-hi relacions sexuals, t’assassina. Aquests són alguns dels signes per identificar que una dona està sent maltractada, que representen l’escala gradual de la violència de gènere.

Al conjunt de l’estat, 37 dones han estat assassinades, des de l’1 de gener i fins al 22 de novembre, en mans de les seves parelles o exparelles. Catalunya és la comunitat autònoma que acumula més crims d’aquest tipus: 8 dones han perdut la vida, segons l’últim balanç del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

En la gran majoria de casos, seguint les dades d’enguany, 29 de 37 dones no havien interposat cap classe de denúncia. «Denunciar té una sèrie de conseqüències inevitables», explica l’advocada Olga Carbonell. Les raons principals per les quals no es denuncien aquest tipus de situacions són tres: vergonya, indefensió i por.

D’entre les que decideixen fer el pas, aquestes tarden entre vuit mesos i vuit anys segons un estudi de la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere de la Fundació Igual a Igual. «La dada és certa. Moltes vegades les víctimes no s’atreveixen a denunciar perquè troben normal la situació. Fins i tot, hi ha casos en què, un cop l’han posada, la retiren. És molt habitual», exposa Encarna Orduna, presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Igualtat del Consell de l’Advocacia Catalana.

Tanmateix, i encara que la dada de denúncies interposades és baixa, quan les víctimes arriben a la comissaria de Mossos, la policia les atén a partir de dues vies. «O bé amb una trucada al 112 i actuació policial, és a dir, la patrulla va fins al lloc dels fets, acompanya la víctima al metge i, posteriorment, a comissaria a denunciar, o bé directament les mateixes dones es dirigeixen a comissaria per explicar què estan vivint», indica Mireia Expósito, caporal de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat dels Mossos d’Esquadra.

En tots dos casos, s’activa el protocol establert, i la víctima és atesa pels Grups d’Atenció a la Víctima (GAV). A la comissaria de Figueres, hi ha tres professionals que es dediquen exclusivament a agafar aquestes denúncies. El mateix protocol estableix nivells de risc: baix, mitjà, alt i molt alt. Des del Cos de Mossos, es fa seguiment dels casos de violència masclista, sobretot, si la víctima ha demanat una ordre de protecció.

Un dels canvis respecte anys passats, que s’ha celebrat com una victòria des de la Comissió de Violència Masclista i Igualtat de l’Advocacia Catalana, és el fet que, actualment, quan una dona arriba a les oficines de la policia disposa immediatament d’assistència lletrada. «Els Mossos tenen l’obligació de trucar al centre de guàrdia del col·legi d’advocats perquè la dona pugui ser atesa com a molt en una hora. És un protocol que funciona des del juliol», manifesta Orduna que se sent «orgullosa» de la feina feta per la comissió que presideix.

Aquesta novetat també és ben vista per Carbonell, que defensa que s’ha d’explicar el procediment a seguir a les víctimes perquè «moltes vegades no el saben i és un procés que les vincula. És una informació important que no els ha de venir de nou». Una víctima de violència de gènere ha d’explicar almenys tres vegades la situació patida. Una davant de Mossos, una altra davant l’advocat i encara una altra davant del jutge.

Segons Olga Carbonell i Encarna Orduna, encara no hi ha «cap manera d’evitar aquest tràngol». L’advocada comenta que «les normes del procés penal són molt estrictes», mentre que la presidenta de la Comissió de Violència Masclista i Igualtat opta per la «sensibilització de jutges i lletrats» per evitar «revictimitzar la víctima».

En aquest sentit, la caporal dels Mossos defensa que cada vegada hi hagi més presència femenina al Cos perquè «sempre és més fàcil que una dona expliqui davant d’una altra dona que ha patit una agressió sexual que no davant d’un home».

El símbol d’alerta

Recentment, s’ha popularitzat un gest internacional de socors que es fa amb la mà per si es pateix una situació de violència masclista. Fa pocs dies, en un hospital de Barcelona, aquest símbol va acabar amb la detenció d’un home, després que la seva parella fes el gest davant d’una infermera. «És senzill, molt ràpid i en algun cas pot salvar una víctima», explica Expósito sobre la internacionalització del gest.

La caporal també exposa que, en les xerrades pedagògiques que es fan a 4t d’ESO, «l’últim curs d’escolarització obligatòria i en què els alumnes comencen a tenir les primeres relacions de parella» ja s’ensenya aquest símbol.

El món de la cultura també participa activament en aquesta lluita. Dissabte, el Teatre de Roses va portar a escena l’obra La segona Eva, una coproducció d’El Eje i Tantarantana, que dona veu a totes les dones silenciades.

L’educació com a punt clau

Les xerrades als instituts és una de les maneres com Mossos exposa davant dels joves la gravetat de la violència masclista. Precisament, aquests adolescents són els que preocupen les dues advocades. «Hem d’educar els nostres fills i filles en la igualtat. Hi ha molts nois joves que estan normalitzant conductes de control que no ho són gens i això fa respecte», diu Olga Carbonell.

Encarna Orduna hi coincideix afirmant que «s’ha d’invertir en educació perquè els joves puguin identificar la violència masclista».

Font: www.emporda.info