Les ocupacions irregulars han esdevingut durant els últims anys un problema de màxima magnitud que han generat conflicte social. Segons el Ministeri de l’Interior, s’han incrementat un 62% en els últims cinc anys, i això ha provocat una evolució constant de les polítiques d’habitatge i legislatives, per pal·liar una situació que cada vegada tensa més la societat. 

Només al partit judicial de Girona, que engloba 38 municipis, es programen anualment uns 1.500 desnonaments per la via civil, dels quals se n'acaben executant un 25%. La resta se suspenen: «els jutjats paralitzen molts llançaments», conclou la responsable del Servei Comú General Processal, Vanesa Morejón. El partit judicial disposa d’un servei específic que només es dedica a aquesta tasca, però que les últimes reformes legislatives els han dificultat la feina, especialment l’última, que amplia els períodes de paralització per afavorir la regularització de les ocupacions. També s’obliga a donar data exacta de cada desnonament. 

 «Es tracta d’un conflicte entre dos drets fonamentals, tot i que el dret a un habitatge digne que preveu la Constitució no té el mateix rang normatiu que el dret a la propietat», recorda el magistrat de Primera Instància 1 de Girona i degà de Girona, Gustavo Muñoz. El magistrat sosté que s’interrompen els desnonaments quan s’acredita una situació de vulnerabilitat, però proposa que es fomenti la mediació i que es creï un òrgan extrajudicial de conflictes que posi «ordre». Tot plegat per filar cada vegada més prim i diferenciar els diferents tipus d’ocupacions, des de les que provenen de famílies que ja no poden pagar un lloguer o una hipoteca, fins a les delinqüencials, controlades per màfies o que tenen l’objectiu de ser llars pel cultiu de cànnabis. 

Aquesta problemàtica va motivar fa uns dies una proposta del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona de modificar la Llei d’Enjudiciament Criminal per agilitzar els llançaments en casos d’ocupació irregular, ja que el propietari triga uns 20 mesos de mitjana a recuperar l’immoble «perquè no hi ha mecanismes àgils ni eficaços en la legislació actual», subratlla a través d’un comunicat. Per la seva banda, la Diputació de Girona i els col·legis d’Advocacia de Girona i Figueres han volgut exposar la problemàtica des de múltiples angles a través d’una jornada que es va celebrar ahir a la seu del col·legi gironí i que va comptar amb alguns dels agents implicats (justícia, administració, grans tenidors públics i acadèmics) per tal de trobar punts en comú i aportar propostes. 

Acció conjunta

Les administracions que s’han de fer càrrec diàriament d’aquest problema, com són els ajuntaments reclamen una acció conjunta i eficaç amb els operadors jurídics, així com més estabilitat jurídica per solucionar les ocupacions, essent «insuficients» els recursos dels quals disposen. 

Un dels fenòmens als quals han de fer front i que va en augment són les màfies de cultiu de marihuana. Segons l’alcaldessa de Maçanet de la Selva Natàlia Figueras, el municipi compta amb 170 habitatges ocupats, dels quals 60 estan dins el procés de regularització social, però a la resta tenen sospites que s’hi duen a terme activitats il·lícites, com ara plantacions. Amb tot, cada vegada s’augmenta la capacitat de resposta dels agents policials davant d’aquests casos.

Tants anys després de l’esclat de la crisi és més fàcil veure les coses amb perspectiva, i és que una de les conclusions de la jornada fou que, davant l’allau de desnonaments de l’última dècada, si tothom hagués reaccionat abans, la «finestra d’oportunitat» que suposa l’ocupació no hauria sorgit amb la mateixa força.

El punt de partida de les ocupacions és la manca d’habitatge davant l’augment de la demanda, tot i que, segons el catedràtic de la Universitat de Barcelona, Juli Ponce, el problema de les ocupacions «s’ha de relativitzar sense treure-hi importància». I dona dades: a Catalunya hi ha uns 7.000 casos d’ocupació sobre un total de 2.915.129 cases. En canvi, entre 2008 i 2019 es van dur a terme més de 600.000 desnonaments que van afectar a quasi 2 milions de persones. «Hi ha molts habitatges buits de grans tenidors i això suposa una finestra d’oportunitat i és lògic que hagi acabat així», subratlla l’economista Carme Trilla. Per la seva banda, grans tenidors com l’empresa Sogeviso de Banc Sabadell sostenen que si bé les mesures d’urgència per aturar llançaments eren «necessàries», els preocupa que la legislació acabi «cronificant» l’ocupació i que els grans tenidors perdin actius. La Sareb compta amb més de 2.000 domicilis a la província de Girona, dels quals prop de mig miler estan en procés de rehabilitació.

Redacció: Ariadna Sala

Enllaç: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2024/03/09/nomes-25-dels-desnonaments-sacaben-99220147.html

Font: www.diaridegirona.cat