Un 15% de les sentències emeses per jutjats gironins es recorre en segona instància. Les dades, difoses pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ), estimen la proporció de recursos elevats a un tribunal de segona instància sobre el total de les sentències dictades durant un any. Les de 2021 mostren com, de manera molt desigual en cada jurisdicció, la tendència al recurs és més baixa que en altres províncies de l’Estat. 

Tot i que la mitjana és baixa, les xifres són molt diferents segons la jurisdicció que es miri. Per exemple, als jutjats socials, un 33,5% de les sentències acaben anant a segona instància a través d’un recurs de suplicació. En l’altre extrem tenim els procediments dels jutjats de primera instància que porten els assumptes penals de violència sobre la dona, on només han estat recorregudes el 3,4% de les sentències. 

Pel mig hi ha la resta de jurisdiccions: a la jurisdicció civil es recorren un 16% de les resolucions, als jutjats penals es recorre un 18% de les resolucions de primera instància, i a les seccions penals de l’Audiència provincial un 23%. En el cas de les resolucions de l’Audiència, la segona instància és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i si es vol seguir el procés fins al final, és a dir, al Suprem (recurs de cassació), només hi arriben un 4,4% de les sentències decretades. En l’ordre contenciós la proporció és d’un 20%, i en canvi les resolucions mercantils només es recorren un 5% de les presentades.

Per què els casos laborals i de la Seguretat Social són els que es recorren més? «Ens trobem en una jurisdicció molt àmplia, on no només es tracten problemes dels treballadors, sinó tot el que té a veure amb la Seguretat Social, és a dir, recursos d’invalidesa i pensions no reconegudes, per exemple», explica Ferran Camas, catedràtic de Dret del Treball de la Universitat de Girona. Més enllà de la complexitat d’aquesta jurisdicció, afegeix que també hi ha un component de «poca cultura de conciliació».

«Tothom treballa i tard o d’hora pot tenir un problema laboral que requereixi anar als jutjats; bé per una indemnització, problemes salarials, la denegació d’una invalidesa...Això fa que el públic subjectiu al qual va dirigida la jurisdicció sigui molt més àmplia», subratlla el catedràtic. D’altra banda, també remarca motius econòmics: recórrer una resolució social no suposa un cost perquè el demandant té dret a advocat d’ofici per la seva condició de treballador, i no ha d’acreditar manca de recursos, com sí que passa en altres jurisdiccions. Camas sosté que se celebren més judicis per problemes amb la Seguretat Social que de conflictes laborals.

Els recursos penals

Pel que fa a la jurisdicció penal, hi ha diferències remarcables entre els jutjats de primera instància i instrucció, anomenats mixtos, on els recursos només es presenten en un 4,6% de les sentències penals, i als jutjats penals, on la proporció quasi arriba al 20%. «Si qui recorre és el condemnat i hi ha una pena de presó, s’han d’esgotar totes les vies possibles», explica l’advocat penal Manuel Vivo. «En la jurisdicció penal no hi ha problema de costos, perquè si no és que es tracta d’un recurs temerari, no s’han de pagar taxes més enllà dels costos d’un advocat particular i del procurador», explica. 

En el cas de les acusacions particulars, recórrer una sentència absolutòria és complicat perquè «les possibilitats de revertir absolucions són limitades», assenyala. A més, a cassació és més fàcil que acabi havent-hi costos. En tot cas, indica que la possible raó que podria explicar les xifres són les execucions: «quan tens una sentència on a part d’una pena de presó se’t reconeix una compensació civil, l’execució de la indemnització és la més complicada», conclou. 

Redacció: Ariadna Sala

Enllaç: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2022/11/07/nomes-15-les-sentencies-recorren-78219584.html

Font: www.diaridegirona.cat