Les targetes revolving, els minicrèdits i els préstecs ràpids guanyen pes en les disputes als tribunals espanyols. Les formes de crèdit fàcil, que alhora afavoreixen el sobreendeutament, arriben a quadruplicar les xifres de l'any anterior, segons l'anàlisi de 543 sentències de dret bancari recollides al seu Estudi jurisprudencial del 2021 de l'Associació d'Usuaris Financers (Asufin) avançat a La Vanguardia. Malgrat ser un 11% menys que l'any anterior, per l'alentiment de tribunals després de la pandèmia, algunes categories creixen amb força en l'anàlisi.
La modalitat revolving, targetes amb crèdit a tornar en petites quantitats que solen portar a pagaments eterns pels interessos, va suposar un 23% de casos i 125 sentències, un 108% més. "Ja és la categoria que suma més litigiositat. S'han comercialitzat massivament", explica Patricia Suárez, presidenta de l'associació. Els seus alts interessos i falta d'informació en alguns casos han conduït a la justícia i han desplaçat les clàusules terra o l'IRPH com a líder de les resolucions, ja que la doctrina s'ha anat aclarint. Darrere queden els casos per productes multidivisa (cauen a un terç, amb 114 sentències) i per accions del Banco Popular (pugen més del triple, amb 84, en un altre creixement notable).
Més avall hi ha casos igual de destacables. Els microcrèdits i crèdits ràpids passen de 3 a 14 sentències, un dels repunts més significatius, "per l'efecte de la digitalització de les finances", que permeten obtenir crèdit a cop de clic. "El problema és l'alt interès", diu Suárez, que en alguns casos arriben a un 3.000%. "Com que són préstecs de poca quantitat i temps, porten un interès alt".
Les reclamacions en crèdits i targetes solen ser per usura, per bé que en el cas de les revolving "cada vegada es veuen més per falta de transparència". En termes generals, Suárez critica que a les entitats els falta "donar informació més clara i extensa". Entre elles sobresurt Wizink, que tot i no ser una de les grans entitats és la quarta que més sentències pateix, amb un 9,4%, novament pel factor revolving. Al davant hi apareixen noms més lògics pel seu pes bancari com el Santander, amb un 28% (primera, ja que suma el Popular), Bankinter (16%) i CaixaBank (amb Bankia i un 13,4%).
L'estudi destaca que de les 543 sentències, un 90% es van resoldre a favor del client, semblant a anys previs. "Indica que els consumidors fan bé de reclamar i que a les entitats no els importa la litigiositat, els continua sortint rendible". En el cas de despeses hipotecàries i swaps, totes són per al client, mentre que en crèdits ràpids i revolving superen el 90%.
Per autonomies, Madrid (44%), Catalunya (12%) i Castella i Lleó (8%) acumulen més sentències. En el primer cas, pels jutjats especialitzats que han concentrat l'activitat, argumenten a Asufin.
Font: www.mynmedia.mynews.es
