El Govern central reforma l'accés a la professió de forense i medita crear un registre de pèrits

La judicatura assisteix amoïnada a errors greus, peritatges comprats i informes contradictoris

Errors majúsculs que posen en perill investigacions importants, dictàmens contradictoris que causen perplexitat i compravenda d'informes pericials elaborats a mida del client. Aquest és el panorama que presenten el peritatge i la ciència forense a Espanya. O almenys la part més visible als ulls de l'opinió pública i d'una judicatura preocupada. El Govern espanyol creu que aquesta imatge només es correspon en part amb la realitat, però ha començat a prendre mesures. El 16 de maig passat va crear el Consell Mèdic Forense i pròximament regularà l'accés a la professió. També medita crear un registre de pèrits acompanyat d'un sever règim disciplinari.

És en el món del peritatge on existeix un descontrol més gran. La llei d'enjudiciament criminal autoritza un jutge a sol·licitar un informe a qualsevol persona que consideri que és expert en un tema que investiga. I els advocats de part fan el mateix. Tot i això, en ocasions hi ha informes que, més que redactats per experts, són vestits a mida de la versió que interessa a alguna de les parts.

INTRUSISME / El director general de relacions amb l'Administració de Justícia, Ricardo Conde, reconeix que hi ha molt intrusisme i que alguns pèrits firmen informes per encàrrec. També recorda que, en els seus anys de magistrat a Barcelona, en alguna ocasió va arribar a tenir dos informes de part tan contradictoris entre si que «un dels dos firmants hauria d'haver entrat a la presó». D'altres alerten de l'existència d'autèntiques màfies.

Conde medita la creació d'un registre de pèrits que haurien de complir uns requisits estrictes. Un òrgan s'encarregaria de controlar-ne l'activitat i d'imposar sancions, i podria arribar a excloure'ls de la llista. Els pèrits en els judicis tenen la mateixa consideració que els testimonis. Els està vetat mentir. Però ara per ara el projecte del Govern només és «una idea» a madurar.

Els metges forenses adscrits a l'Administració -1.099 entre el ministeri i les comunitats autònomes- no han protagonitzat grans errors, però no estan exempts de problemes. La falta d'un òrgan rector que unifiqui criteris ha provocat errors com els que hi va haver al principi amb els nens robats. «Les exhumacions van començar a portar-se a terme sense seguir cap criteri, i això va provocar l'anul·lació de moltes proves i l'arxivament de les causes», segons Conde, que recorda com van haver de ser els mateixos forenses els que, aprofitant un congrés, convoquessin una reunió per unificar criteris. El recentment creat Consell Mèdic Forense dictarà els criteris quan aparegui una qüestió imprevista.

Paradoxalment, l'autonomia on el treball dels forenses es fa en pitjors condicions és la madrilenya. És l'única, juntament amb Ceuta i Melilla, que no ha creat un institut de medicina legal que els agrupi i els permeti treballar en equip, i així destinar a cada cas l'expert més adequat per la seva especialitat. Cada jutjat té assignat un forense i pot passar que un assassinat complex, per exemple, li caigui a un suplent sense cap mena d'experiència prèvia. El consell també elaborarà un protocol per evitar el gran nombre d'autòpsies de morts naturals que es porten a terme, però que són «innecessàries».

Fins ara pot accedir a la professió qualsevol titulat de Medicina, encara que molts passaven després per les escoles de Medicina Legal de Madrid i Barcelona. Després se sotmetien a una oposició «molt dura, però exclusivament teòrica, que no garanteix els coneixements pràctics de l'aspirant», reconeix Conde.

Amb la nova regulació que ha posat en marxa Justícia, a partir del 2016 s'haurà de cursar obligatòriament la carrera de Medicina en l'especialitat de Medicina Legal, amb els corresponents períodes de MIR: dos anys de pràctica en hospitals i dos en instituts forenses. Després estaran obligats a seguir una formació continuada on line. L'esborrany d'avantprojecte ja està redactat i acordat amb Sanitat.

LES POLICIES CIENTÍFIQUES / Un capítol a part mereixen les policies científiques. Alguns dels seus tècnics han causat les pífies més sonores, les dels casos Breton i Asunta. El Ministeri de l'Interior ha pres mesures disciplinàries i ha ordenat que qualsevol informe porti sempre la firma de dos tècnics.

Font i Foto: El Periódico