Des del passat dijous 27 d'abril, i després d'una votació al Congrés dels Diputats, Espanya té Llei d'Habitatge, una legislació que, segons el parer del Govern, “reforça el cinquè pilar de l'Estat del Benestar, afavoreix l'accés a l'habitatge a preus assequibles, protegeix de les situacions de vulnerabilitat i combat l'especulació immobiliària”.

La llei va prosperar gràcies als vots de l'executiu (PSOE i Podem), però també amb els suports dels seus socis en aquesta legislatura, Esquerra Republicana i Bildu (i de formacions com Més País, Compromís, el PRC i Teruel Existe), amb un suport de 176 vots que representen la majoria absoluta de l'hemicicle, davant de 167 en contra. Els partits que s'hi van oposar van ser PP, Vox, Ciutadans, Junts, PDeCAT, CUP, PNB, Fòrum Astúries i Coalició Canària, alguns al·legant invasió de competències.

A la votació, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) es va abstenir, encara que també va apuntar que la nova llei podria xocar amb les competències que tenen en matèria d'habitatge les comunitats autònomes.

Però més enllà de l'aritmètica política... quines són les claus de la llei?

1) Protecció dels drets dels llogaters: la llei estableix mesures per protegir els llogaters, com l'augment de la durada mínima del contracte de lloguer a cinc anys i la limitació de les garanties addicionals que els propietaris poden exigir.

2) Foment del lloguer social: la llei estableix mesures per fomentar el lloguer social, com l'obligació dels ajuntaments de disposar d'un cens d'habitatges buits per poder-los destinar a aquest tipus de lloguer.

3) Regulació dels preus del lloguer: la llei permet als ajuntaments establir índexs de preus de referència per als lloguers a les zones tensionades.

4) Protecció dels col·lectius més vulnerables: la llei estableix mesures per protegir col·lectius vulnerables, com les persones grans o les víctimes de violència de gènere.

5) Promoció de l'habitatge públic: la llei estableix la promoció de lhabitatge públic i lobligació dels ajuntaments de reservar sòls per a la construcció daquest tipus dhabitatge.

6) Foment de la rehabilitació i la regeneració urbana: la llei estableix mesures per fomentar la rehabilitació d'edificis i la regeneració urbana, com ara la reducció de l'IVA per a aquest tipus d'obres.

7) Dona als ajuntaments la potestat de pujar l'IBI en un 50% als habitatges buits sense justificació més de 2 anys. L'augment seria del 100% si estan buides més de 3 anys i del 150% si el propietari té diversos immobles desocupats al mateix municipi.

8) Es prohibeixen els desnonaments sense data i hora i, en els casos de famílies vulnerables sense alternativa, s'aplicarà un sistema d'arbitratge que propiciï l'acord amb l'arrendador.

9) Vol crear el marc per combatre el fenomen del sensellarisme, cosa que ha crescut exponencialment en els darrers anys, segons expliquen entitats com Arrels Fundació.

10) Pretén que, d'aquí dues dècades, un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 20% respecte al total de llars als municipis on s'hagin declarat zones de mercat tensionat.

Redacció: Israel Caballero Díaz

Enllaç: https://www.catalunyapress.cat/article/societat/2023-05-02/4270640-10-claus-nova-llei-lhabitatge-legislacio-topa-preu-lloguer

Font: www.catalunyapress.cat