De sobte sentim a parlar de violència vicària i ens preguntem si aquesta violència es pot encabir en la violència masclista. I certament així és. El concepte violència vicària és un neologisme per referir-se a un tipus de violència en què l’agressor utilitza als fills o filles com a instrument per causar dolor a la exparella. L’hem de considerar l’expressió més cruel de la violència de gènere, ja que causa dues víctimes, l’exparella i el fill o filla; la trobem definida en la Llei 17/2020, del 22 de desembre, de modificació de la Llei 5/2008, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, com a «qualsevol tipus de violència exercida contra els fills i filles amb la finalitat de provocar danys psicològic a la mare».
És una manera d’exercir el poder contra la dona, sobretot quan ha cessat la seva convivència amb l’agressor, en la majoria dels casos, i és un últim mecanisme del maltractador per exercir pressió sobre la dona i aconseguir mantenir el seu poder sobre ella. En molts dels supòsits l’agressor té antecedents de violència masclista, i en el cas de la violència vicària, substitueix la mare pels fills/es, per destruir la vida de la mare provocant-li un dolor extrem.
Si bé és cert que hi ha algun cas excepcional de violència vicària contra el pare, en la majoria de casos és aquest qui l’exerceix contra la mare. L’agressor sap que al fer mal o fins i tot assassinar els seus propis fills o filles, és la manera de provocar el màxim dolor a la seva ex parella. I respecte del fill/s se li poden ocasionar no només danys o lesions físiques, que poden ser letals, sinó trastorns psicològics greus. De vegades hi ha violència vicària, però sense arribar a la crueltat extrema que comporta la mort, i es dona en supòsits en què es coacciona, es manipula o es fa xantatge als fills, per posar-los en contra de la mare. L’últim objectiu és poder controlar i dominar la mare, que creu que és la seva possessió; el maltractador no accepta el fet de que la seva exparella pugui tenir una vida allunyada i vol impedir que pugui refer la seva vida.
L’any 2003, l’Àngela havia denunciat 51 vegades que tant ella com la seva filla Andrea patien violència. Finalment el pare va assassinar la seva filla.
L’any 2011, José Bretón posa fi a la vida dels seus fills, Ruth i José, i esdevé un dels casos més mediàtics fins avui.
Marc, Olivia, Anna, Leo, Jordi, i molts altres nens, un total de 46 des de l’any 2003, també han estat assassinats pels seus pares biològics, parelles o exparelles de la mare.
Redacció: Regio7
Enllaç: https://www.regio7.cat/economia/2022/05/13/violencia-vicaria-nova-forma-violencia-66040495.html
Font: www.regio7.cat
