La mediació és encara molt desconeguda per la població. Tot i que no és una opció alternativa als jutjats nova, encara s’ha d’explicar. L’estatut general de l’advocacia diu que un lletrat està obligat a dir-li al client que el seu problema es pot resoldre de moltes maneres, inclosos els mètodes alternatius com són la mediació, l’arbitratge o la conciliació, entre d’altres. I aquesta és una de les tasques que fan els col·legis d’advocats gràcies a un conveni amb la Generalitat que els permet prestar el Servei d’Orientació a la Mediació (SOM).

Cada col·legi funciona diferent. Al Col·legi de l’Advocacia de Girona (ICAG) hi ha una dotzena d’advocats mediadors que un dia a la setmana atenen ciutadans (prèvia cita) interessats per fer una mediació en algun conflicte de tipus civil o mercantil. Val a dir que la mediació penal s’ha de demanar a través de la Generalitat.

Aquest servei consta d’un procés d’assessorament per avaluar si la mediació és viable i també si hi ha possibilitat de demanar justícia gratuïta per manca de recursos. Un cop fet això, es tramita l’expedient a la Generalitat perquè es nomeni un mediador d’ofici o bé de pagament.

El més important és comprovar que l’altra part també vol fer una mediació, perquè si no hi està d’acord l’expedient s’acaba arxivant. En cas que les parts acordin iniciar aquest procés, es fan diverses sessions: un màxim de sis i d’una hora cadascuna. «Ara per ara encara tenim pocs expedients perquè la mediació és encara molt desconeguda tot i l’esforç que fem per donar-la a conèixer», explica Josep Viella, president de la comissió de mediació de l’ICAG.

Al Col·legi de l’Advocacia de Figueres (ICAFI) hi ha 14 advocats mediadors més a disposició del SOM. La responsable de la comissió, Marta Brugat, subratlla que en dret civil català i en temes de família s’ha de fer un procés de mediació si així ho demanen les parts o si ho considera el jutge. «En molts casos, discutir no serveix de res, i en temes de família la mediació és molt positiva perquè són relacions que no es tallen i suposa una inversió per reprendre comunicacions tancades», assenyala Brugat. «A més, també és bo per descongestionar la justícia». La responsable assegura que «fem molta difusió d’aquesta eina, i un nombre elevat de persones acaben acceptant fer la mediació un cop els ho expliquem». Altres, en canvi, «no ho entenen perquè ni s’ho havien plantejat mai». A més, l’advocada i mediadora recorda que la mediació «no és cara», i que tot i que cada procés és diferent, no es cobra el mateix que un advocat.

La Generalitat destina partides anuals als catorze col·legis de l’advocacia catalans, de les quals la partida a l’ICAFI dobla la que rep l’ICAG, ja que va en funció dels expedients tramitats per cada òrgan.

Brugat recorda que si la nova llei d’eficiència processal que està preparant el Govern de l’Estat fa obligatori que hi hagi un mètode alternatiu com a condició perquè prosperi un procediment caldrà augmentar la presència de mediadors, perquè «farem curt».

Redacció: Ariadna Sala

Enllaç: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2022/11/06/tasca-mediacio-des-l-advocacia-78192142.html

Font: www.diaridegirona.cat