Entitats d'advocats i Juristes per la Llengua portaran al jutjat que la prova d'accés a la professió no es faci en català

L'Institut d'Estudis Catalans, el Consell de l'Advocacia Catalana i entitats en defensa del català com ara Juristes per la Llengua o la Plataforma per la Llengua van queixar-se ahir de la intransigència del Ministeri de Justícia sobre la prova d'accés a l'advocacia. Tot i que el ministre de Justícia, Rafael Catalá, s'havia compromès amb el govern català que la prova es faria en català, finalment només es preguntarà als aspirants a exercir la professió en llengua castellana. Les entitats recorreran contra la normativa a la justícia.

L'examen es farà aquest dissabte i hi participaran prop de mig miler de llicenciats en dret. Serà la segona edició d'una prova d'accés que va estrenar-se el 2014, amb un únic examen en castellà a Madrid. L'edició del 2015 s'ha descentralitzat, però no en l'àmbit lingüístic.

Les entitats en defensa de la llengua i els col·legis d'advocats consideren que s'estan lesionant els drets lingüístics dels aspirants. Creuen que es vulnera l'Estatut, la Constitució i la Carta Europea de les Llengües Minoritàries.

El Consell de l'Advocacia ja va impugnar la prova del 2014. L'Audiencia Nacional, però, ha rebutjat el recurs al·legant que, si l'examen només es feia a Madrid, s'havia d'aplicar la legislació lingüística madrilenya. Ara es recorrerà contra la prova d'avui perquè no té en compte la cooficialitat del català a Catalunya. L'examen es fa simultàniament a Catalunya, el País Basc, Galícia, Andalusia, Astúries i Madrid.

El mateix Col·legi d'Advocats de Barcelona es va oferir per traduir la prova. L'examen és un test. El Ministeri de Justícia es va emparar en el fet que l'examen havia de ser confidencial, per evitar-ne la traducció.

El president del Consell, Salvador Pié, farà constar a l'acta dels exàmens la seva disconformitat. També Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, considera que “el ministeri intenta perpetuar la regressió creada durant el franquisme. El primer missatge que reben els nous advocats és que el català fa nosa”, lamentava Cruanyes. L'advocat recorda que hi ha diverses sentències del Tribunal Constitucional que reconeixen el caràcter oficial del català, i que la decisió “vulnera el dret dels estudiants“. Cruanyes manté que “no ha estat cap descuit, sinó un atac per minoritzar el català en l'àmbit de la justícia”.

Font i Foto: El Punt Avui