El Col·legi d'Advocats de Barcelona detecta una alça del 26% de les consultes per casos de maltractament econòmic

L'abús econòmic a les persones grans augmenta amb la crisi. Juntament amb un altre tipus de maltractament als avis, les dificultats econòmiques generades per la crisi animen a utilitzar la gent gran i les seves pensions per capejar la situació. Les vexacions es denuncien poc i es disposa de poca informació o de dades oficials. En la majoria dels casos les víctimes no estan en condicions de presentar una denúncia, ja que els maltractadors són els seus propis fills, familiars pròxims o cuidadors.

Malgrat la falta de dades, la Comissió dels Drets de la Gent Gran del Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) va donar una mica de llum sobre aquest assumpte quan va revelar aquest mes de juny passat que havien observat un increment d'un 26% en el nombre de persones grans que havien fet ús del Servei d'Orientació Jurídica de l'ICAB des del 2011. Segons l'ICAB, la majoria d'aquestes consultes eren sobre maltractament econòmic. A causa d'aquest augment, el president de la Comissió dels Drets de la Gent Gran de l'ICAB, Jordi Muñoz Iranzo, ha declarat que a partir de l'octubre s'oferirà un servei gratuït especialitzat per a aquest col·lectiu.

Definició de maltractament econòmic

El protocol d'actuació contra els maltractaments a la gent gran del Departament de Benestar Social i Família defineix l'abús econòmic com "l'ús il·legal o indegut de propietats o finances pertanyents a la persona gran; la modificació forçada o coaccionada del testament o altres documents jurídics; negar el dret d'accés i el control dels fons personals; els fraus, robatoris o furts comesos per una persona de confiança; la signatura de documents sense informació clara de contingut o coneixement d'aquest. També inclou acords poc equitatius respecte al traspàs de béns a canvi de serveis d'atenció. S'exclouen els delictes comuns comesos per desconeguts".

El silenci de les víctimes

Un dels principals obstacles a l'hora d'abordar una situació de maltractaments el posa la mateixa víctima, que no denuncia la seva situació o ni tan sols es posa en contacte amb un professional per demanar assessorament. Els principals motius d'aquest silenci autoimposat són la por de represàlies, ja que els maltractadors són els fills, familiars pròxims o els seus cuidadors. També se n'avergonyeixen i es culpabilitzen de com han educat els seus fills perquè siguin capaços de fer una cosa així.

Una altra raó, segons Mercè Tabueña, presidenta de l'EIMA (Associació per a la investigació del maltractament a les persones grans) i psicòloga i treballadora social especialitzada en aquest grup d'edat, és el que es coneix en psicologia com a indefensió apresa. Aquest terme fa referència a la condició d'un ésser humà que ha après a comportar-se passivament, sense poder fer res i que no respon tot i tenir oportunitats per ajudar-se a si mateix.

Muñoz Iranzo apunta a un altre motiu, la lentitud del procediment judicial. Segons l'advocat, aquest és un element que desmotiva el damnificat a l'hora d'emprendre una acció legal contra els seus maltractadors, perquè passa molt temps fins que les víctimes puguin tenir una protecció efectiva.

Jordi Muñoz Iranzo relata un cas que va portar: "Fa poc em vaig trobar amb un cas d'una senyora amb demència a qui la seva cuidadora havia espoliat i, després de molt temps, una vegada vam tenir la sentència definitiva del Tribunal Suprem, desgraciadament, la dona va morir. Per tant, no va poder recuperar res, ni els diners ni el pis". L'advocat assenyala com a possible solució que en els casos que la víctima sigui una persona gran tinguin prioritat i s'agilitzin els tràmits com passa amb la violència de gènere.

Servei de denúncies

Fa pocs mesos, la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec) ha activat un servei de denúncies anònimes. Una vegada la persona ha omplert el formulari o ha donat les seves dades per telèfon, la informació queda guardada a l'arxiu secret de Fatec, i és la federació la que es persona com a demandant.

Les víctimes són reticents a parlar amb els mitjans de comunicació, fins i tot sota pseudònim, perquè tenen por que els seus maltractadors els reconeguin. Els mateixos experts declaren que els costa que els afectats els expliquin la seva situació.

Codi penal

L'article 268 del Codi Penal estipula que els delictes econòmics dins del si familiar no tenen responsabilitat penal, exceptuant si hi ha violència o intimidació. Diverses associacions de gent gran i administracions han aconseguit que s'admeti la proposta de modificació de l'article que afegeix "que la víctima sigui discapacitada o en situació de vulnerabilitat".

No obstant, Muñoz Iranzo es mostra escèptic: "En primer lloc, falta veure si queda recollit en el projecte del Codi Penal, i en el cas que quedi recollit faltaria veure si una vegada definitiu no el modifiquen".

Codi de bones pràctiques

El Col·legi de Notaris de Catalunya està redactant un codi de bones pràctiques específic sobre com actuar quan el notari es trobi davant un cas d'abús econòmic un anvi, segons ha confirmat el vicedegà de l'organisme, José Alberto Marín. El codi estarà disponible de cara a la tardor.

Marín ha declarat que: "A més de prevenir, el codi servirà de contenció per a aquelles persones que tinguin intenció d'aprofitar-se d'una persona gran, ja que sabran que ho tenen més difícil i, per tant, pot ser que es dissuadeixin de fer-ho”.

Tot i que el codi encara no està acabat, el vicedegà del Col·legi de Notaris assegura que quan es troben amb avis apliquen un procediment especial. El notari concerta més d'una entrevista amb la persona gran per detectar si realment es tracta de la voluntat de l'afectat i si no actua coaccionat. Quan és l'hora de firmar, el fill ha de sortir del despatx perquè l'avi es quedi sol. Segons José Alberto Marín, la persona en qüestió pot no firmar i el notari no notificar-ho al seu fill.

En el cas que l'hereu sigui un cuidador, el Codi Civil Català estipula que el testament ha de ser firmat davant de notari, no són vàlids els testaments hològrafs –escrits a mà i firmats a casa–. Aquest no és l'únic codi de bones pràctiques que s'està elaborant sobre aquest tema, segons Carles Pertegaz, vicepresident tercer de Benestar i Recursos Econòmics de Fatec, la federació està fent gestions amb les entitats financeres per implantar un codi que doti els treballadors de coneixements perquè puguin detectar i actuar davant de situacions d'abusos.

Alguns possibles símptomes que poden encendre les alertes dels empleats bancaris són els canvis de comportament, com per exemple, si l'avi tenia el costum d'entaular conversa amb ells i, de sobte, deixen de fer-ho; o si la persona gran anava sempre a treure els diners sola i ara sempre va acompanyada per una altra persona.

Falta d'equipaments especialitzats

Actualment, a Catalunya, no existeix cap òrgan especialitzat en gent gran com si que passa amb altres col·lectius susceptibles de rebre maltractaments com per exemple els nens i les dones (Observatori dels Drets de la Infància i Insitut Català de les Dones).

Avui dia, si una persona gran pateix un maltractament l'única solució disponible és l'ingrés en residències. Tabueña critica aquest remei ja que, segons ella, als geriàtrics no hi ha professionals especialitzats per poder tractar una persona que ha passat per una situació de maltractaments.

La presidenta d'EIMA considera que la millor solució seria crear una agència especialitzada per a aquest col·lectiu. La suposada organització recolliria tots els casos de maltractament i es faria càrrec d'assessorar i acompanyar la víctima en tot el procés. Sobretot, tractaria a l'avi una vegada s'hagués acabat la situació d'abús, una opció que actualment no es contempla, segons Tabueña.

Mercè Tabueña posa com a exemple la National Center on Elder Abuse, organització nord-americana present en tots els estats que disposa de magnífiques connexions amb totes les estructures de l'entorn –la banca, la policia, etc.

En altres països europeus també existeixen institucions especialitzades com l'Agence wallonne de lutte contre la maltraitance des personnes âgées a Bèlgica o l'Associació Finlandesa d'Albergs per a la Gent Gran a Finlàndia.

Sense telèfon d'atenció especialitzada

Al nostre país tampoc existeix un telèfon d'atenció especialitzada, prestació que sí que trobem en altres països com per exemple Alemanya. En el país teutó disposen de fins a 17 línies regionals destinades a atendre els avis en matèria de maltractaments.

Encara que la nostra societat es comença a moure respecte als abusos d'aquest col·lectiu, si ens comparem amb altres països, encara ens queda molt camí per recórrer. Encara ens trobem en la fase de reconeixement i sensibilització del fenomen.

Font i Fotos: El Periódico