Veure totes les notícies

01/06/2015

L'Audiència Nacional avala que l'examen per exercir l'advocacia sigui només en castellà
Els lletrats catalans veuen en aquesta decisió un acte de discriminació
 

 

L'Audiència Nacional ha avalat que les proves d'accés a l'advocacia es facin només en castellà a tot Espanya, ja que "no es considera que causi un perjudici als alumnes" que no puguin usar el català, gallec i eusquera, i al·ludeix a criteris de proporcionalitat.

 

Així ho ha explicat el president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, Josep Cruanyes, en una roda de premsa aquest divendres amb el degà del Col·legi d'Advocats de Barcelona (Icab), Oriol Rusca, i el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Joandomènec Ros.

 

La sentència de la Sala contenciosa administrativa de l'Audiència Nacional, amb data de març, respon a un recurs que havia presentat el Consell de l'Advocacia Catalana --que agrupa els 14 col·legis d'advocats catalans-- en contra que la prova fos només en castellà i també que els alumnes de tot Espanya haguessin de desplaçar-se a Madrid per examinar-se.

 

El ministre de Justícia, Rafael Catalá, ha acceptat finalment que aquest any les proves --que es faran aquest dissabte-- es facin a les diferents comunitats autònomes, però l'examen serà per a tots en castellà, fet que a Rusca, que ha parlat en nom dels 14 col·legis d'advocats catalans, li causa "sorpresa i indignació".

 

Rusca considera que triar l'idioma de l'examen "és una qüestió de la llibertat de l'alumne" i veu sorprenent que Catalá no accedeixi que es pugui fer també en català, gallec o eusquera, perquè veu el ministre una persona intel·ligent i assenyada, amb qui ha dit que manté una bona relació.

 

Cruanyes veu en això un acte de discriminació, que, segons la seva opinió, incompleix la llei i limita el dret dels alumnes, i a més creu que respon a la voluntat d'"arraconament del català a la Justícia".

 

En la mateixa línia, Ros ha lamentat que, després d'haver aconseguit que l'examen es pugui fer a Barcelona, els alumnes no puguin fer servir el català, "que està reconegut a la Constitució" com a llengua oficial.

 

 

Font i Foto: El Periódico