El tribunal confirma la sentència perquè la compradora tenia perfil "estalviador" i no se la va advertir del risc d'aquest producte financer

La dona, defensada pel Col·lectiu Ronda, va comprar, en quatre ocasions entre 1999 i 2002, fins a 30.000 euros en preferents. Va anar cobrant els interessos, però quan va voler disposar de tots els diners, el 2012, no els va poder cobrar per falta de liquiditat. Va ser aleshores quan va demandar el banc.

L'entitat va al·legar que els fets ja havien prescrit, ja que el Codi Civil estableix un màxim de quatre anys per reclamar la nul·litat d'un contracte, però tant el jutjat, com l'Audiència de Barcelona i altres tribunals espanyols han considerat que la prescripció no comença a comptar quan se signa el contracte sinó a partir de la finalització de la seva vigència. En aquest cas, es tracta d'un contracte de llarga durada, gairebé perpetu, i per tant la compradora té el dret de reclamar la nul·litat en el moment en què comprova que no es compleix el contracte, o sigui quan li deixen de pagar.

A més, l'entitat al·legava que era una simple comercialitzadora comissionista, ja que les preferents eren emeses per una filial de l'entitat a les illes Caiman, però l'Audiència li recorda que aquesta filial és 100% propietat de Catalunya Banc i per tant no se'n pot desentendre.

El tribunal ha tingut en compte la declaració de l'empleada de Caixa de Catalunya que li va vendre les preferents a la dona. Segons ella, era una clienta de feia molts anys i tenia un perfil clarament estalviador, volent preservar sempre la seguretat i la garantia de recuperació i accés immediat als diners. A més, va admetre que en el moment de vendre les preferents ella no era conscient del risc del producte, i per tant tampoc el va poder traslladar a la clienta, que només tenia un fulletó de resum del contracte.

Segons el Col·lectiu Ronda, aquesta primera sentència és important perquè amb el seu pronunciament, l'Audiència "reforça de manera més que significativa la posició dels clients afectats", ja que el seu criteri és el que han de seguir de forma prioritària els Jutjats de Primera Instància que han de resoldre les demandes que encara esperen ser resoltes a la demarcació de Barcelona. L'entitat recorda que la litigiositat és molt elevada en el cas de les preferents de l'antiga Caixa de Catalunya, perquè el banc "ha denegat més del 65% de les sol·licituds d'arbitratge presentades pels seus clients, incloent-hi les peticions que implicaven un import total per sobre dels 40.000 euros".

Font: La Vanguardia