Veure totes les notícies

25/11/2022

L’any passat l’advocacia gironina va fer 1.692 assistències gratuïtes a víctimes de violència masclista, i enguany ja n’ha fet 2.339

L’advocada especialitzada en violència de gènere Yolanda Vilà. | MARC MARTÍ

Davant un cas de violència masclista, l’advocacia del torn d’ofici té un paper molt important. Des que la Generalitat va fer modificacions legals a finals de l’any 2020 perquè les víctimes d’aquests delictes tinguin assistència lletrada obligatòria a l’hora de denunciar a les comissaries, les xifres d’assistències han pujat considerablement.

Les xifres del Col·legi de l’advocacia de Girona (ICAG) mostren com entre 2012 i 2019 es van fer entre 1.054 i 1.428 assistències anuals, mentre que a partir de 2021 van pujar a 1.692, i enguany ja se n’han fet 2.339. Són unes xifres que s’expliquen per aquesta modificació legal, però Yolanda Vilà, advocada especialista en violència de gènere i membre de la Comissió de Violència de Gènere i Igualtat de l’ICAG, considera que encara «ens truquen poc»: «jo tinc la percepció que hi ha moltes víctimes que pateixen violència però que no denuncien perquè no confien prou en el sistema judicial. Posar una denúncia i tot el que ve després no és un camí de roses», explica.

No hi ha un perfil de víctima, tot i que la lletrada indica que durant els últims anys ha detectat un augment de delictes relacionats amb les xarxes socials com el sexting i l’stalking, que impliquen a adults però també a menors d’edat. Des del SIAD de Girona, d’on Vilà n’és membre, s’atén un perfil de víctima d’entre 30 i 50 anys. No és habitual encara trobar perfils més grans: «algunes denuncien quan es jubilen després d’haver patit violència tota la vida».

Vilà insisteix en la importància que la víctima de violència masclista (la diferència amb una víctima de gènere és que l’agressor, un home, no és la parella o exparella) estigui assessorada des del primer moment, perquè d’això en depèn tenir opcions a optar a una ordre de protecció. «La declaració ha de complir uns requisits que moltes vegades són complicats d’assolir per l’estat emocional de l’afectada», sosté la lletrada. «Des del consell de l’Advocacia s’ha comprovat que aquest assessorament afavoreix que hi hagi més ordres de protecció i menys víctimes que decideixin desistir del procés, tot i que continuen havent-hi desistiments i a Catalunya és on menys ordres de protecció es donen».

De fet, entre abril i juny se’n van denegar un 54% a la província de Girona, segons les últimes dades del Poder Judicial. A què es deu aquesta postura dels jutges? «Per atorgar les ordres han de veure acreditat que hi ha indicis del delicte i han de considerar que la víctima està en una condició objectiva de risc, i la majoria de vegades es desestima perquè no veuen acreditats aquests requisits», manifesta Vilà. I què és una condició objectiva de risc? «És la gran pregunta», respon. «La majoria de vegades no s’aplica la perspectiva de gènere, ja que no es poden complir sempre els requisits del Suprem perquè sigui un testimoni fiable. Per exemple, de vegades una declaració pot tenir contradiccions per l’estat emocional de la víctima, o si s’ha denunciat temps després, els jutges els deneguen les ordres perquè creuen que això vol dir que ja no hi ha risc».

No hi ha, doncs, una víctima ideal. Aquest és un dels pilars que segons Vilà cal tenir en compte a l’hora de valorar un testimoni. En aquest sentit, subratlla que hi ha una «manca perspectiva de gènere per part de tots els operadors judicials», i que «s’hauria de fer més formació perquè s’entengui que cadascú afronta una situació d’aquest tipus d’una manera i que no s’ha de qüestionar».

Els delictes que més habitualment es veuen al torn d’ofici són el de maltractament habitual i el d’amenaces i injúries. Són delictes complicats de demostrar, com ara la violència psicològica, i segons Vilà, «als jutjats de violència de gènere i als de guàrdia ens posen moltes dificultats i no és fàcil obtenir totes les proves que voldríem». En tot cas, «poden haver-hi proves indiciàries importants, testimonis de referència, però és cert que els jutges de vegades voldrien que els ho posessin més fàcil». A més, això s’ha de posar en una balança amb el principi de presumpció d’innocència de l’acusat. Amb tot, «això és compatible amb aprendre a escoltar la víctima atenent als paràmetres que marquen la perspectiva de gènere: tenir menys prejudicis», conclou.

Redacció: Ariadna Sala

Enllaç: https://www.diaridegirona.cat/comarques/2022/11/25/justicia-li-falta-aplicar-perspectiva-79074433.html

Font: www.diaridegirona.cat