Presidida pel ministre Marlaska, la reunió d'Interior amb els responsables policials de la lluita contra la violència masclista.

El Ministeri de l'interior pretén blindar amb tot el suport jurídic possible el seu pla contra els agressors persistents de violència de gènere. No vol que cap esquerda -com la de la llei delnomés sí és sí - p ugui beneficiar homes amb historial masclista. La intenció és alertar les dones que denunciïn una agressió per violència de gènere que estan convivint, arribat el cas, amb un agressor que ja té antecedents per aquest motiu. Per a aquesta proposta, el ministre Fernando Grande-Marlaska ja compta amb l'aval de la Fiscalia General de l'estat, des d'on l'han informat que podrà dur a terme el seu pla sempre que existeixi un "factor de risc rellevant" per a la dona ique no sigui una pràctica "automàtica" ni "generalitzada".

Ahir es va celebrar la primera trobada a la seu d'Interior amb totes les policies implicades en la lluita contra la violència de gènere, davant el repunt de casos viscut al final del'any passat i aprincipis d'aquest any. Es van començar a estudiar "cas a cas" els 49 assassinats masclistes confirmats el 2022. En diversos casos amb el final més tràgic possible -c osa que ha fet encendre totes les alertes-, no hi havia constància de denúncies prèvies de la víctima, però l'agressor sí que constava al sistema deseguiment VioGén. Iés aquí, en els agressors persistents, on el Govern vol posar el focus per la perillositat que suposen.

"No només són capaços d'agredir amb més lesivitat una dona amb qui mantenen una relació sentimental, sinó també altres parelles noves al llarg de la seva vida en un cicle de rotació victimològica molt segmentada", es recull en una instrucció d'Interior de l'any 2021 on s'afegeix que suposen "un perill específic" que s'ha d'atendre des de la perspectiva preventiva per evitar noves víctimes.

Quin és el principal escull detectat per l'equip del Ministeri de l'Interior? El dret a la intimitat i la llei de protecció de dades. El novembre, Marlaska, El Ministeri de l'Interior ha actualitzat les xifres del Sistema de Seguiment Integral en els Casos de Violència de Gènere (VioGén) del 31 de desembre, que revela que almenys 800 dones estan en un nivell de risc alt o extrem de ser atacades o assassinades per les seves parelles o exparelles, per la qual cosa necessiten una atenció i protecció especial dels cossos de seguretat de l'Estat. En concret, hi ha amb una experiència de tres dècades en la carrera judicial, va consultar la fiscal de sala especialitzada en violència de gènere, fins i tot abans del desembre negre pel que fa a crims masclistes. El ministeri públic, en un escrit a què ha tingut ac789 víctimes, a qui caldria sumar les de Catalunya i el País Basc, que encara no han comunicat les dades. Fonts del departament que dirigeix Marlaska assenyalen que la xifra superarà les 800. El 20 de desembre, quan hi va haver una primera reunió per avaluar l'increment de casos, es va ordenar als cossos i forces de seguretat de l'Estat d'"extremar encara més les actuacions davant la violència masclista". cés La Vanguardia, va posar ratlla a la proposta que podria estar a punt en qüestió de setmanes. "La proposta no pot dur-se a terme demanera automàtica i/o generalitzada", avisa la Fiscalia. I després detalla que els avisos sí que es podran fer després de "l'examen i valoració de les circumstàncies particulars" de cada cas. A banda que els antecedents de la parella amb qui conviuen suposen un "risc rellevant", també s'ha de justificar que l'avís resultarà necessari per prevenir un altre delicte.

Des de l'Advocacia es comparteix, en aquest cas, la tesi de la Fiscalia. Fernando Rodríguez Santocildes, president de la Subcomissió deViolència de Gènere de l'Advocacia espanyola, revela que aquest consell "encara no ha entrat a estudiar a fons el tema". Però Rodríguez opina, a títol personal, que assenyalar de forma generalitzada i automàtica tots els maltractadors amb antecedents atemptaria contra el dret a la intimitat i la llei de protecció de dades.

"Això en aquests moments no sembla possible -afegeix Fernando Rodríguez-, però sí que comparteixo que en els casos més greus, i sempre en funció de la proporcionalitat, es pugui alertar sobre casos concrets". I una altra pregunta que els experts es plantegen ara és com es gestionaran aquestes alertes amb aquells maltractadors amb antecedents ja cancel·lats. Caldria alertar, per exemple, d'una agressió que va passar fa dues dècades? Serà una resposta difícil, quan calgui aplicar aquest criteri deproporcionalitat (gravetat de l'anterior delicte comès) o avaluar els riscos d'una reincidència.

El responsable de l'àrea de violència de gènere de l'Advocacia espanyola indica que, tot i que no creu que aquesta mesura sigui la solució definitiva al problema, síque "és benvinguda", com qualsevol altra iniciativa que pugui ajudar a prevenir més morts oagressions masclistes.

Font: La Vanguardia

Editors: Joaquin Vera - Javier Ricou

Enllaç a notícia:

https://mynmedia.mynews.es/document/5621134D/00000370-20230111-004039/?expiration_key=ibuwYP4BT%2FugGXh8PWO0vFvGZ5XODMIRGhA4tKsE%2F5fX7JsDCYeZDZyuep4%3D