Que arribis a judici per un acomiadament amb el subsidi de l'atur esgotat o que triguis dos anys a cobrar una indemnització. Els endarreriments a l'hora d'assenyalar un judici en l'àmbit social i laboral són tan habituals que aquests exemples han deixat de ser una excepció a Catalunya. De mitjana la majoria de judicis d'aquest tipus s'assenyalen a dos anys vista, tot i que es pot trigar més. Ara el Tribunal Constitucional ha dictat una sentència que diu que haver d'esperar tant de temps suposa una vulneració de drets. La magistrada que la signa, Inmaculada Montalbán, considera que en casos poc complexos aquests retards vulneren "el dret a la tutela judicial efectiva i a obtenir una resolució en un termini raonable".
El pronunciament del TC l'ha generat la demanda d'un advocat andalús que porta el cas d'un treballador que reclama una indemnització. El judici es va assenyalar a quatre anys vista. Els jutjats socials d'Andalusia són els que acumulen més endarreriments. Un accident laboral triga de mitjana 45 mesos a tenir sentència, segons l'estadística del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Catalunya és la segona comunitat on més triguen a resoldre's aquests casos. "No hi ha cap altre servei públic amb aquestes mancances, en què hagis d'esperar anys perquè es faci justícia", diu l'advocat Xavier Muñoz Soriano.
Per dictar sentència, el TC ha tingut en compte dos elements: que la causa no té "una especial complexitat" i que el temps entre demanda i data de judici supera els 14,5 mesos de mitjana als jutjats socials. Segons la sala, superar aquest termini ja de per si prou llarg és "injustificable" per molt que s'intenti atribuir al dèficit de plantilla i a la sobrecàrrega de treball. Això dona empara als afectats per demanar accelerar el seu cas o en la sentència, com passa a la via penal, on s'aplica el concepte de dilacions indegudes.
Amb tot, els advocats dubten de "l'aplicació pràctica" que pugui tenir la sentència, diu el responsable dels serveis jurídics d'UGT a Barcelona, Alejandro José de Llano Salvador, que també és el vocal de la Comissió de Relacions amb l'Administració de Justícia del Col·legi d'Advocats de Barcelona. Tant des de l'ICAB com des d'UGT fa temps que es denuncia el col·lapse als jutjats socials. Fins ara, ni ministeri de Justícia ni Generalitat ni Defensor del Poble hi han donat resposta. "És com si aquesta jurisdicció no interessés -diu l'advocat-. L'única solució són més recursos, més jutjats i restablir terminis, cal assumir la responsabilitat i invertir d'una vegada en justícia".
"Un treballador que espera per un judici d'un acomiadament nul o per una indemnització, mentrestant ha de fer front al lloguer, la hipoteca o les despeses diàries", explica De Llano, que avisa que sovint les empreses se n'aprofiten per oferir un acord de conciliació a la baixa que en unes altres condicions no s'acceptaria. "A l'empresari el temps li juga a favor, és en un element de pressió", afegeix.
L'àrea penal tampoc s'escapa dels endarreriments i assumptes sense massa complexitat jutjats a dos anys vista o més. És el cas d'una de les joves detingudes per les protestes per la sentència del Procés, que va arribar a estar un temps en presó preventiva, la Xènia; té judici per al 2025. A l'advocada especialista en violències sobre la dona Carla Vall li van notificar que el judici per un cas de violència de gènere que tramita es farà el 2024. "La falta de recursos és dramàtica", es queixava a Twitter. També l'advocat Andreu Van den Eynde es va trobar amb un assenyalament a dos anys vista a Mataró.
En assumptes més complexos, els advocats penals recorren a l'atenuant de dilacions indegudes. Muñoz Soriano, especialitzat en aquest àmbit, admet que la tramitació de les causes penals és més llarga que les socials. Però hi ha endarreriments que posen contra les cordes els acusats, les víctimes i el mateix sistema. Ell ha portat un cas per l'ocupació d'una finca a Sabadell investigat des del 2013 i que es va jutjar aquest estiu. Els cinc acusats s'enfrontaven a una pena de fins a cinc anys de presó, però les acusacions van retirar els càrrecs contra dos d'ells i a la resta, tenint en compte les dilacions indegudes, se'ls va rebaixar la pena de dos anys i mig a quatre mesos de presó. "Però durant anys aquestes persones han estat sotmeses a una espasa de Dàmocles", recorda Muñoz.
Redacció: Montserrat Riart
Enllaç:
Font: www.ara.cat
