El govern del Partit Popular, que fins ara havia contemplat impassible els constants atacs catalanofòbics escampats a la xarxa, ha decidit tot d'una estudiar la penalització dels comentaris que puguin incitar a l'odi. L'assassinat de la presidenta popular a Lleó, Isabel Carrasco, ha mobilitzat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, disposat a buscar instruments legals extraordinaris per posar fi a la impunitat de l'anonimat amb què es difonen tota mena de comentaris injuriosos, ofensius i violents. Es tracta, doncs, d'una iniciativa clarament interessada, que arriba tard i que, paradoxalment, vol arribar massa lluny.

Qualsevol regulació legal que afecti la llibertat d'expressió s'ha de valorar amb molta calma, no pas enmig de la commoció dels fets que la desencadenen. I, sobretot, abans de restringir cap dret cal analitzar amb molta cura si l'actual marc legislatiu ja ofereix eines suficients per perseguir el presumpte delicte. En aquest sentit, és cert que cal apel·lar al seny dels internautes, que han de tenir present que la xarxa no és la barra del bar on es diuen disbarats o la paret del carrer on es guixen insults que l'endemà seran esborrats. La difusió massiva dels improperis pot adquirir categoria delictiva i els autors n'han de respondre davant la llei.

Però el Codi Penal ofereix actualment prou respostes a aquesta problemàtica sense necessitat d'aplicar la censura prèvia a internet. Pel que fa als mitjans de comunicació, també hem d'exhibir una actitud responsable i abstenir-nos de donar altaveu a determinats continguts que gràcies a la nostra ajuda poden adquirir encara més gravetat.

Font: El Punt Avui