Molt poques vegades la decisió de retirar una custòdia arriba a mans de la justícia, i quan passa, la sentència gairebé sempre resol a favor de l'administració. Només un 4% de les famílies biològiques a les quals la DGPPIA (la sigla de la direcció general de Prevenció i Protecció de la Infància i l'Adolescència que substitueix la DGAIA) retira la tutela dels fills recorren contra la mesura administrativa, que en molts casos suposa l'ingrés de la criatura en un centre d'acollida o passar a viure amb tiets o avis. I, segons la DGPPIA, en nou de cada deu casos perden la batalla judicial perquè el jutge avala la decisió de l'administració.
Les dades facilitades per la DGAIA corresponen a un històric que només arriba fins a l'any 2017, però és una fotografia que coincideix amb les dades més recents aportades pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ): de les 10.000 retirades de tuteles que es dicten a tot l'Estat cada any, un miler de famílies recorren als tribunals i només en un 2% dels casos es revoquen els desemparaments.
Per a Marta Martínez Gellida, degana dels advocats de Tortosa i consellera del Consell de l'Advocacia Catalana (Cicac), cal tenir en compte que, si hi ha tan pocs recursos judicials, és perquè les famílies afectades "són vulnerables, sense recursos" i no poden permetre's un advocat per reclamar. "Els advocats d'ofici només podem intervenir quan sigui preceptiu per la seva necessitat, i un procediment administratiu contra la DGAIA no entra en aquests supòsits", apunta. Sobre com és el procés de decisió de retirar una custòdia, Gellida critica: "L'administració instrueix l'assumpte, dicta la resolució i a més executa l'acord. En un estat de dret sempre hem tingut present que la llei la fa un, l'executa un altre, i qui condemna és el poder judicial".
També la jurista Sílvia GiménezSalinas es preguntava "com és possible que la DGAIA pugui fer de jutge i part" en una jornada recent sobre la DGAIA al Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) en què va coincidir amb Gellida. Totes dues són les autores d'un informe que el Cicac va presentar quan Gellida n'era presidenta i que reclamava, precisament, que les retirades es fessin per una resolució judicial i no administrativa. Sostenen que amb la seva proposta, les famílies, i sobretot les criatures, tindran més garanties que la decisió que es prengui sobre el seu futur serà la millor per a elles.
En la mateixa jornada, la vicedegana del Col·legi de la Procuradoria, Margarita Ribas, apuntava que els procediments per recuperar la custòdia "són llargs i burocratitzats", i relatava l'exemple d'un pare i les dificultats que es trobava per recuperar un dels seus dos fills, tutelat, tenint un sou de 480 euros. "El que està passant és un fracàs de la nostra societat", afirma Gellida, i assegura que "hi ha mares a les quals han tret els fills perquè a les cinc de la matinada els deixen sols per anar-se'n a netejar cases".
Una de les propostes de Gellida és que els menors implicats tinguin el seu propi advocat. Per fer-ho, estan treballant amb la Generalitat perquè l'advocacia d'ofici pugui representar els infants i adolescents en aquests procediments. De fet, l'article 118 de la llei dels drets i les oportunitats dels infants i els adolescents ja preveu aquesta mena d'advocat des del 2010, però cap administració ho ha tirat endavant. La seva funció principal és la inspecció, l'atenció a les sol·licituds i les queixes dels menors tutelats i elevar-les a les instàncies que corresponguin.
"No pot ser que uns pares s'assabentin que els retiren la tutela quan van a buscar els fills a l'escola", diu Gellida. A parer seu, cal una reforma a escala estatal, que modifiqui la llei orgànica del poder judicial per fer que hi hagi jutges especialitzats per abordar aquests casos.
Redacció: MARTA RODRÍGUEZ CARRERA i LAIA GALIÀ
Enllaç: https://media.mynews.es/me/document/5621134D/00001271-20250615-000045/?expiration_key=ibuwYP4BT%2FugGXh8PWJ6rdGbF57IX4d0qGXjZ%2BrnSuUZ%2Bt5%2FF3zSw%2F3yzWg%3D&fromEmail=True
Font: www.ara.cat
