Els municipis de la segona corona metropolitana han tornat a aixecar la veu per reclamar l’ajuda de les administracions per fer front a una pràctica delictiva que creix descontroladament, les ocupacions il·legals d’habitatges, especialment les associades amb grups organitzats, les màfies de l’habitatge, que converteixen una mancança social en un acte delictiu.
“Estem molt sols en això, com a municipis”, reconeix l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, al seu torn presidenta de l’associació Arc Metropolità, que agrupa nou ciutats de la conurbació barcelonina. En una reunió ahir a Vilanova i la Geltrú, van aprovar una resolució en què exigeixen l’adopció de noves mesures, “més corresponsabilitat i més recursos” per fer front a la proliferació de les usurpacions il·legals d’habitatges.
Una gran part de les ocupacions que tenen lloc al territori català són conflictives i sovint traumàtiques per als afectats. Hi coincideixen els alcaldes de les ciutats més perjudicades, com, per exemple, la capital del Maresme, Mataró, on només l’any passat es van registrar 573 ocupacions il·legals i 192 temptatives. “Per això és clau sumar aliances per lluitar contra aquesta delinqüència”, assegura David Bote, alcalde de Mataró, després d’haver picat a totes les portes possibles per demanar ajuda, “des del president de la Generalitat fins al conseller d’Interior”. Fins i tot, des de Mataró han elevat el cas al Parlament Europeu, a través d’un col·lectiu veïnal i el Col·legi d’Advocats, la portaveu del qual, la degana Maria Pastor, va comparèixer per reclamar canvis legislatius, com ara propiciar els desnonaments en 48 hores.
Mesures legals, judicials i més instruments que permetin als municipis atendre les situacions de vulnerabilitat real i, alhora, lluitar contra la proliferació d’ocupacions il·legals conflictives, que moltes vegades sumen un component delictiu amb les màfies que se’n lucren.
“Cal començar a canviar la visió de mantenir certa permissivitat davant l’ocupació que hi ha a Catalunya”, coincideixen a afirmar els alcaldes de Sabadell i Mataró. Aquesta situació propicia que la comunitat autònoma lideri el rànquing d’usurpacions delictives, amb un 42% de les de l’ Estat. I, d’aquest total, un 74%, 4.229 de 5.689, es concentren a la província de Barcelona.
Les ocupacions il·legals, segons els representants municipals, no només deterioren la pau social a les comunitats, sinó que també atien les zones més deprimides socioeconòmicament, “barris degradats amb problemes de convivència gravíssims”, incideix Farrés. Darrere de cada ocupació violenta queda una comunitat de veïns degradada, amb poques o nul·les possibilitats de rehabilitació.
Precisament per instaurar la pau social als barris fracturats per l’ocupació, David Bote és partidari d’impulsar noves mesures de transformació urbana i millora de la qualitat de vida dels veïns, com va ser el Pla de Barris, el programa de la Generalitat, de què “no s’ha sabut mai més res”, critica.
Des de l’ Arc Metropolità exigeixen mesures també al Govern espanyol. Advoquen per una reforma urgent de la normativa que permeti una millor cobertura policial i que s’aclareixi la tipificació de delictes de violació de domicili i usurpació de la propietat, així com que s’incrementin les penes i s’introdueixi a la norma l’agreujant per casos en què hi hagi afany de lucre.
La creació de jutjats especialitzats en ocupacions és una altra de les mesures proposades pels municipis. Reclamen al poder judicial que agilitin la resolució de casos a les demarcacions on es registrin més ocupacions i es creï la figura del fiscal especialitzat en la matèria, que podria dependre del fiscal de delinqüència organitzada o de delictes econòmics, en vista de la vinculació amb els grups criminals.
En un altre ordre, els municipis metropolitans requereixen a la Generalitat i als cossos de seguretat que elaborin amb urgència un pla especial de seguretat contra les màfies que trafiquen amb persones i amb la usurpació il·legal d’immobles.
“Són necessàries aquestes reformes per posar fi a la fragilitat de les víctimes”, incideix l’alcaldessa de Sabadell, que, com a portaveu de l’entitat municipalista, demana “més implicació per respondre més bé a les situacions de vulnerabilitat i incrementar el nombre de pisos de lloguer o socials”.
A la resolució consensuada pels alcaldes, per afegiment demanen a les entitats bancàries, els fons immobiliaris o els grans tenidors d’habitatge que cedeixin als ajuntaments o a entitats sense ànim de lucre els habitatges buits que no hagin llogat o venut “en un termini de tres mesos a partir del requeriment de l’Administració”. Igualment, reclamen a l’Administració catalana un increment dels ajuts a persones vulnerables i poder ampliar, mitjançant l’adquisició, la reforma o la rehabilitació, el parc d’habitatge social destinat a situacions d’exclusió residencial.
“Tenim moltes limitacions, no tenim recursos i considerem que és urgent una implicació més important de tots per garantir un dret fonamental com és l’habitatge”, assenyala Marta Farrés, que, a més a més, recorda que són els municipis els que estan actuant “més enllà de les seves competències”.
Redacció: Fede Cedó
Font: www.lavanguardia.com
