Unes 700 persones i 817 empresaris s’hi presenten el primer trimestre del 2021
L’advocacia de Barcelona alerta del “retrocés” en llei de segona oportunitat
Els jutjats tornen a reflectir la situació econòmica límit que viuen força persones i empresaris, agreujada per les restriccions de la crisi sanitària. Els concursos de persones físiques, d’empresaris i de persones jurídiques s’han incrementat un 50% a tot l’Estat espanyol en el primer trimestre del 2021 respecte del mateix període del 2020, i Catalunya lidera aquestes xifres negatives, segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) . En concret, les persones que s’han declarat en fallida als jutjats són 2.531 (un 61% més), 687 de les quals a Catalunya. En els jutjats mercantils, es van presentar 2.394 concursos de creditors, la majoria altre cop a Catalunya: 817 empresaris. I, tot i la moratòria estatal, els jutjats van registrar la petició de 10.961 desnonaments el primer trimestre del 2021, amb Catalunya al podi: 2.437 procediments, la majoria per impagaments del lloguer.
En aquest context de crisi general, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (Icab) ha alertat que l’avantprojecte de llei de transposició de la directiva europea 2019/1023, de reestructuracions i insolvència, és un “greu retrocés” per a la segona oportunitat respecte del model vigent, que han usat més de 8.500 persones als jutjats el 2020, i la setmana passada, en acabar-se el termini, va presentar 40 aportacions per millorar aquest nou canvi en la legislació concursal.
“Aquest avantprojecte s’aparta totalment de l’esperit de la llei de la segona oportunitat del 2015, segons la qual, després d’un procediment, el jutjat condona els deutes al deutor de bona fe, que pot ser des d’una persona que s’ha quedat sense feina i no pot pagar els crèdits fins a un taxista, el titular d’un bar o d’una perruqueria”, sosté Yvonne Pavía, advocada concursalista i responsable de la segona oportunitat a l’Icab. L’advocacia barcelonina enumera tres retrocessos greus: el primer és que l’avantprojecte preveu noves restriccions per a l’exoneració del deute, com ara haver rebut una sanció administrativa en els darrers 10 anys. “Des de l’advocacia defensen que es privi qui ha estat sancionat per un delicte econòmic, en la via penal, però una sanció administrativa és donar privilegi a Hisenda o a la Seguretat Social”, indica Pavía.
L’advocada especialista exposa que la segona restricció greu de l’avantprojecte és que tanca totalment la porta a l’exoneració del deute públic, en contra del que advoca la norma europea que és vol transposar i fins i tot de la resolució del Tribunal Suprem del 2019, que la interpretava i ha creat jurisprudència. La llei del 2015 permetia exonerar la meitat del deute públic d’una persona o empresari, i que l’altre 50% del crèdit públic, anomenat de privilegi general, és pogués pagar en un pla en un termini de cinc anys. El Suprem, de manera més realista i garantista, hi ha afegit que aquest pla s’ha d’adaptar als ingressos i recursos del deutor i fins i tot se’n podria condonar una part. Tot això està exclòs en l’avantprojecte, fet que no permetrà una segona oportunitat real a una persona en fallida, i l’abocarà a l’economia submergia, alerta Pavía, que hi afegeix que “també pot ocasionar inseguretat jurídica” i que advocats o magistrats demanin que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea aclareixi la directiva, quan el Suprem ja ho ha fet.
El tercer escull és que en alguns procediments, que es consideren simples, se suprimeix l’assistència lletrada, però es fa responsable el deutor si comet un error. Es preveu aquest sistema en les anomenades microempreses, que poden ser autònoms o negocis amb menys de 10 treballadors i una facturació inferior als 2 milions. “No és un tema de corporativisme sinó d’indefensió del deutor, ja que si comet una exactitud no se li permet l’exoneració. I tampoc podrà acollir-se a la justícia gratuïta, quan el 95% dels deutors personals la necessita”, clou Pavía. L’advocacia de Barcelona ha engegat aquest juliol el torn d’ofici específic per atendre els deutors de la segona oportunitat.
Font: El Punt Avui
