28/10/2022
El Ple de la Sala Quarta del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en què descarta que els acomiadaments sense causa vàlida duts a terme en pandèmia, on estava vigent la "prohibició d'acomiadar" decretada pel Govern, es puguin considerar nuls de manera automàtica.
Tot i que la decisió es va avançar fa uns dies, aquest dijous s'ha conegut el contingut exacte de la sentència amb què el Suprem estima el recurs presentat contra una decisió anterior del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que declarava la nul·litat dels acomiadaments per entendre que estaven prohibits i incorrien en frau.
La sentència examina el cas d'un treballador que prestava els seus serveis en una cooperativa mitjançant un contracte de treball en pràctiques, amb una durada màxima fins al 31 de gener de 2021.
El 15 de maig de 2020, en plena pandèmia, l'empresa li va notificar el seu acomiadament per causes organitzatives i la consegüent finalització anticipada del contracte de treball, adduint la reducció d'activitat a la cooperativa a causa de la paralització dels projectes que tenia assignats i la manca de treball.
El Suprem explica a la sentència que el Reial decret llei 9/2020 que es va aprovar poc després de declarar-se la pandèmia i en què s'apostava pels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTE), va disposar que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) en què s'emparaven les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada no es podien entendre com a justificatives de l'extinció del contracte de treball ni de l'acomiadament.
La sentència del Suprem conclou que acomiadar desconeixent el que preveu aquesta norma no s'ha de qualificar com a acomiadament nul, llevat que hi hagi alguna dada específica que així ho justifiqui, com la vulneració d'un dret fonamental, l'elusió de les normes procedimentals sobre acomiadament col·lectiu o la concurrència d'una circumstància subjectiva generadora de tutela especial.
Per això, l'Alt Tribunal argumenta que aquest decret no conté "una veritable prohibició" de l'acomiadament ni les conseqüències que hi hagi un acomiadament fraudulent comporten la seva nul·litat, llevat que hi hagi previsió normativa expressa. De la mateixa manera, entén que tampoc acudir a l'ERTE apareix com “una veritable obligació”.
El Suprem també descarta la qualificació de l'acomiadament com a nul perquè les previsions sobre el tema, tant a l'Estatut dels Treballadors com de la Llei Reguladora de la Jurisdicció Social, ignoren el supòsit de frau, llevat dels acomiadaments "per degoteig", que eludeixen el procediment de l'acomiadament col·lectiu.
Per a l'Alt Tribunal, quan es produeixi l'extinció d'un contracte de treball acordada per l'empresa i no tingui causa vàlida "cal qualificar-la d'acord amb la legislació laboral vigent" , tant per l'especialitat d'aquest sector de l'ordenament com per la pròpia remissió de l'article 6.3 del Codi civil, que qualifica com a nuls els actes contraris a normes imperatives i prohibitives "llevat que s'hi estableixi un efecte diferent per al cas de contravenció".
"Des de la perspectiva de les repercussions de l´estat d´alarma, l´existència d´un acomiadament sense causa tampoc aboca a la nul·litat sinó a la improcedència. Són tres les raons per a aquesta conclusió: la jurisprudència sobre caràcter improcedent dels acomiadaments sense causa; La nul·litat s'ha de reservar per als casos greus, com quan hi ha vulneració de drets fonamentals, i el Reial decret 9/2020 no incorpora una prohibició", assenyala la sentència.
L'Alt Tribunal exposa que, atenent el tenor literal del que preveu aquest decret, "el legislador no especifica la qualificació que mereix l'acomiadament objectiu (o col·lectiu) que contradigui aquesta norma".
Per al Suprem, "resulta necessària la prèvia indicació legal que l'acomiadament és nul perquè sigui procedent aquesta qualificació, sense que sigui possible reconduir a aquesta categoria els identificats com a fraudulents (llevat d'indicació legal a aquest efecte)" , apunta.
Argumenta a més que el precepte legal que es va establir a l'esmentat Reial decret de no considerar la força major i les causes ETOP com a justificatives de l'extinció laboral en pandèmia, "ha estat identificada com una prohibició d'acomiadar", sense que aquest sigui l'abast que s'ha de donar a la norma.
"El que conté és una destipificació, una neutralització de causes extintives. Problemes referits al funcionament normal de l'empresa que, si no existia la norma, encaixarien en l'acomiadament objectiu o col·lectiu, no obstant, queden dejunis d'aquesta llera", conclou.
Redacció: Catalunyapress
Font: www.catalunyapress.cat
