L'avantprojecte de llei de serveis i col·legis professionals no ofereix solucions i crea problemes
 

Dilluns passat aquest diari va publicar una informació titulada Espanya anota un nou suspens en la llei de col·legis professionals, en què s'arribava a la conclusió que «els governs no s'atreveixen a enfrontar-se al lobby organitzat dels col·legis professionals, segons Fedea» i que «Europa ha criticat els endarreriments d'Espanya en serveis professionals».

Ningú pot acusar el col·lectiu professional de no voler una llei de serveis i col·legis professionals, perquè fa anys que denunciem que l'actual és franquista, predemocràtica, i que és urgent una altra que respongui als problemes actuals. El que no ens agrada és aquest avantprojecte, perquè s'ha furtat el debat previ amb els afectats que hauria permès un text més ajustat a les necessitats socials i a la modernització de les professions, es basa en prejudicis injustificats enfront dels col·legis, revela un desconeixement d'aquests i, en lloc de plantejar solucions, crea nous problemes amb incoherències i contradiccions que, si prosperen, afectaran l'eficàcia dels serveis i col·legis professionals i la qualitat democràtica.

Hem dit, i no ho negarà ningú després de la nostra activa participació en la preparació de les lleis òmnibus i paraigua, que acceptem en general la regulació dels serveis professionals. Uns serveis «que representen gairebé el 9% del PIB i el 6% de l'ocupació total i que en els últims trimestres estan tenint una evolució clarament alcista, amb un creixement del 40%, xifra que posa de manifest que en aquesta activitat l'economia espanyola és competitiva». Aquesta afirmació no és meva, sinó del ministre d'Economia al presentar la reforma. ¿Si funciona bé perquè els proveïdors d'aquests serveis ho fan bé, en lliure competència, per què un canvi radical sense comptar amb ells, un canvi contra ells? La reforma no és una exigència d'Europa: als països de la Unió conviuen sistemes molt diferents i la legislació europea preval sobre el nostre dret intraconstitucional però no pot afectar el text constitucional.

L'avantprojecte té aspectes molt negatius que atempten contra la garantia institucional de l'article 36 de la Constitució. Introdueix factors de divisió en algunes professions i entre professions, donant com a resultat una fallida de manifesta il·legalitat, negativa i inacceptable. La majoria dels serveis que ofereixen els col·legis són béns de confiança per al ciutadà que afecten els seus drets i la seva seguretat jurídica. D'aquí ve la necessitat de controlar que tot aquell que exerceix ho faci amb les màximes garanties. El canvi que es pretén generarà molts problemes en l'aplicació del règim disciplinari d'aquests professionals i limitarà o dificultarà l'exercici de drets dels ciutadans. Garantir les dues realitats és el sentit dels col·legis.

L'avantprojecte recull un cúmul desmesurat i desproporcionat d'ingerències de l'Administració en els col·legis. És admissible i lògic que l'Administració competent i també la societat civil organitzada puguin verificar com exerceixen els col·legis les funcions públiques encomanades pel legislador. Però qualsevol extralimitació que no respecti la configuració d'aquestes entitats com a corporacions de dret públic, així reconegudes per la Unió Europea i pel Tribunal Constitucional, és de dubtosa constitucionalitat. Aquest «control d'eficàcia» que la llei planteja sobre els col·legis va molt més enllà del control de legalitat. És un sorprenent retorn al passat antidemocràtic i interfereix perillosament i negativament en una facultat imprescindible i irrenunciable dels col·legis, el control deontològic dels professionals.

La lliure elecció per part dels col·legiats del col·legi al qual incorporar-se suposarà un descontrol i una desvinculació de facto, i en el cas dels advocats afecta greument el servei d'assistència jurídica gratuïta, basat en les inexcusables garanties d'urgència, proximitat i immediatesa de l'advocat. Un disbarat i un perill seriós que pagaran els ciutadans.

ApostEM per la transparència, però no acceptem la submissió. Som part del model democràtic. Ajudem a prendre decisions. Oferim la nostra col·laboració lleial per millorar una llei que, fins i tot amb aspectes positius, no respecta les peculiaritats pròpies del règim jurídic col·legial, no ofereix solucions reals i crea problemes innecessaris. Demanem diàleg franc, perquè tenim el dret i l'obligació d'aportar el nostre coneixement a la redacció de lleis que ens afecten professionalment i afecten els drets dels ciutadans. Però, sobretot, perquè podem ajudar a millorar-les. Algú va dir que els absents mai tenen la raó perquè ningú els ha escoltat. No volem estar absents en aquest projecte. No acceptem que per no cridar -de moment- ens declarin absents.

Carlos Carnicer
President d'Unió Professional i del Consell General de l'Advocacia Espanyola

Font: El Periódico