Avala la prohibició del nudisme, però rebutja per ambigu el text que es refereix al seminudisme

L'ajuntament haurà de tornar a redactar l'ordenança per concretar el veto a anar sense samarreta

Fa gairebé quatre anys que va entrar en vigor una de les normes municipals que han fet córrer més tinta en els últims temps a Barcelona. Després de més d'un any de debat, es va prohibir anar nu o gairebé nu per espais públics (més enllà de platges i piscines). La mesura, una modificació de l'ordenança cívica, gairebé en el temps de descompte de l'anterior mandat municipal (amb el socialista Jordi Hereu com a alcalde), va néixer ja amb polèmica no solament pel debat sobre la llibertat d'indumentària, sinó per la seva redacció. ¿Què era exactament anar «gairebé nu» o en banyador o «similar a un banyador»? L'objectiu municipal no era censurar indumentàries sinó simplement eradicar el creixent costum d'anar amb el tors a l'aire pel carrer per combatre la calor. I ara és el Tribunal Suprem qui considera contràries al principi de legalitat expressions tan equívoques com aquestes, per «inconcretes», per la qual cosa anul·la el punt. Barcelona s'haurà d'afanyar a reformular aquest article de l'ordenança si pretén que aquest estiu la gent es passegi amb la samarreta posada.

L'Associació per a la Defensa del Dret a la Nuesa i la Federació Espanyola de Naturisme havien recorregut judicialment aquest punt de l'ordenança. I ara és el Tribunal Suprem el que confirma la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en què es va declarar conforme a dret l'ordenança municipal que prohibia el nudisme i l'anar en banyador o similar pels carrers. No es considera «discriminatòria» ni contrària a la legalitat: «Estar nu en un espai públic no constitueix manifestació de dret fonamental a la llibertat ideològica previst en l'article 16 de la Constitució». Per això, segons el Suprem, «l'entitat local pot limitar l'exercici d'aquesta activitat, prohibint-la i sancionant-la», per «afectar directament i indirectament les relacions de convivència d'interès local». En la sentència també es dóna per bo el punt tercer de l'article 74, on s'especifica que després d'algunes advertències es pot arribar a denunciar el cas, si es persisteix en la nuesa.

En canvi, la sentència sí que deixa clar que la forma en què es va redactar la tipologia d'indumentària no permesa és «excessivament inconcreta i indeterminada», ja que no queda clar el que és estar gairebé nu ni vestit amb alguna cosa semblant a un banyador. El Suprem ho aprecia «contrari als principis de legalitat i tipicitat».

EN ESTUDI / De resultes de la resolució judicial, l'equip jurídic del consistori barceloní està estudiant quines mesures s'han de prendre. L'objectiu és mantenir el llistó de la vestimenta tal com estava, és a dir, sense permetre el seminudisme, més per estètica i higiene que no pas per qüestions morals. Però això obligarà a reformular parcialment l'article, que haurà de ser més descriptiu.

L'ajuntament, no obstant, ahir va fer de la necessitat virtut i va aplaudir que el Suprem hagi avalat la prohibició municipal d'anar nu pels carrers de la ciutat i els seus espais públics. El primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn, es va mostrar satisfet perquè el tribunal vegi competent el consistori per regular aquest àmbit. Va insistir que la normativa «és raonable i compartida per la immensa majoria de la ciutadania».

Font i Foto: El Periódico